Una espiral de negativitat
Bàsquet. ACB. El Bàsquet Girona no aixeca el cap i encaixa una nova derrota que evidencia la necessitat que hi hagi canvis per capgirar la mala dinàmica en què està immers el conjunt gironí
La llista de derrotes es va allargant al Bàsquet Girona. La darrera ensopegada, dissabte a l’Olímpic, és la cinquena en sis partits d’un conjunt que, d’ençà de les baixes de Sergi Martínez i Juani Marcos, no troba solucions. L’equip gironí és cuer en la competició, amb la mitjana de punts anotats (69,8) i de valoració (58,7) més baixa de l’ACB. De cinc derrotes encaixades, quatre de les quals han estat consecutives, i també en quatre ocasions la diferència de punts ha estat de 15 o més.
A les dues lesions mencionades, s’hi ha afegit la sanció de Juan Fernández, pel cop de colze a Rodions Kurucs en el partit contra l’UCAM Múrcia, i la baixada de rendiment ofensiu de figures com Yves Pons (el curs passat tenia una mitjana anotadora de 8 punts i ara està en 4) i d’Ike Iroegbu (va segellar la temporada passada amb unes xifres de 15,3 punts per partit que s’allunyen de les actuals). Tot plegat ha generat una espiral d’impotència que evidencia la necessitat de més canvis per capgirar la dinàmica actual, perquè sembla que caldrà més que el fitxatge de William Howard, que encara no ha debutat, per dinamitar la mala ratxa que viuen els gironins.
La cara del tècnic del Bàsquet Girona, Fotis Katsikaris, dissabte després del duel, era un poema. “L’equip està en una situació de debilitat... Som molt dèbils mentalment. Això afecta molt el nostre joc, òbviament, i qualsevol acció que no ens surt: amb un tir alliberat que fallem o una pèrdua, s’acaba el món. No podem seguir així. Hem de reaccionar i cadascú se n’ha de responsabilitzar; cal creure-hi, tenir fe en nosaltres mateixos, en els companys i en l’equip”, subratllava. El grec hi afegia: “Som el pitjor atac de la lliga i en defensa tenim ratxes en què estem bé i d’altres en què no. No hi ha cap vareta màgica que ens faci sortir d’aquesta situació. Hem de treballar la manera de competir”, afirmava.
L’hel·lè es mostrava visiblement preocupat per la falta de caràcter de l’equip: “Ens entrenem bé, però arriba el partit i un falla, l’altre falla... Són jugadors de talent en atac i hi han de creure més. Passen els partits i els dubtes continuen. I això condiciona molt, per això estem com estem. Passen els partits i tenim la mateixa imatge. A mi el que em dol és veure que l’equip no té caràcter”, deia el tècnic, que alhora demanava més implicació als jugadors. “Estem en un moment en què no surten les coses. Tenim problemes; falten tres jugadors. I l’actitud hauria de ser fer una passa més. Hem dit: esforç i actitud. I que surti tothom amb cinc faltes del partit si fa falta. Però això d’«ara sí, ara no» ho hem de canviar”, sentenciava.
El pitjor inici
Cinc derrotes en sis partits constaten el pitjor inici de lliga d’ençà que l’equip és en l’ACB. La temporada 2022/23 es va arrencar amb dues victòries en els sis primers duels i, la passada, el balanç va ser de tres i tres. Des que el Bàsquet Girona va ascendir a l’ACB, la ratxa de mals resultats més prolongada va ser la compresa entre el 9 de desembre i el 21 de gener del curs passat, amb set derrotes consecutives que van implicar la destitució de Salva Camps. L’equip encara és lluny d’aquest escenari i tindrà una nova oportunitat per sortir del túnel diumenge que ve (12.30 h) a Fontajau.