Pedro Martínez ja no és a Manresa. I semblava que seria impossible oblidar-lo. Però Diego Ocampo l’ha fet oblidar. Quin mèrit tan bèstia que té el Baxi que va tornar a guanyar el Barça 14 partits després a Manresa. No només perquè es manté invicte al Nou Congost, on cada partit és una festa i ja han sucumbit Unicaja i València, sinó perquè ho fa amb un estil de joc vistós, ordenat i amb màxima efectivitat. I liderats per un Dani Pérez (34 anys) que és un exemple per a la resta tot i no tenir el físic que sembla que és obligat ara en el bàsquet actual.

El Barça, per la seva banda, sembla que no aixeca el cap i va assaborir la pressió del Nou Congost, tot i que Joan Peñarroya i Rafa Martínez, els dos tècnics del Barça, coneixen perfectament la casa. Els blaugrana és cert que van tenir les baixes de Neto –lesió a l’adductor de la cama esquerra i estarà 4 setmanes KO– i Parker –contusió al genoll esquerre– i queda com a anècdota el debut del jove lituà Butajevas (17 anys) els darrers segons. Brizuela, que va fer un mal gest en patinar i segons Peñarroya estarà setmanes de baixa, i Kevin Punter, desqualificat, no van acabar el matx. Però no justifica ni treu mèrit al recital del Baxi. Un altre. Sense Ohams ni Vescovi ni Jou, va sortir llançat (9-2), va aguantar un 3-14 del Barça (12-16) i, abans del descans, havia obert un forat en el marcador amb un triple en el darrer segon d’Obasohan (51-38).