Juani Marcos
BASE DEL BÀSQUET GIRONA
“No podem regalar res”
“Vull ajudar l’equip a revertir la situació”
“S’ha de sortir amb més energia, això no es pot negociar, i ho hem dit sempre. Hem de competir els 40 minuts i no començar tard”
[Katsikaris]Estem tots amb ell. És el nostre cap i el necessitem a ell, al 100%. Tot el que ens digui ho haurem de fer, és qui mana
El Girona visita demà el València (20.45 h) en el partit que obria la segona temporada del club a l’ACB, el curs passat en el que va ser el debut de Juani Marcos (1,90 m, 2000) en la categoria (85-89). “Vaig tenir ofertes però prioritzo on vaig estar còmode i amb jugadors i un entrenador que ja conec, per tenir un bon any i fer coses grans amb el club. Per això vaig prioritzar la meva comoditat i res més”, diu el base de Rosario, que dissabte va tornar després de sis partits absent per lesió, sobre el seu fitxatge pel club en què hi havia estat cedit.
Tornar a València és especial?
Sí que ho és, perquè hi vaig complir un somni, en aquella pista. Però en aquests moments això no compta, i ara el que vull és ajudar l’equip a revertir la situació, és el que més m’interessa ara mateix.
La temporada passada es perd 12 partits per lesió i aquesta han estat mitja dotzena. Com està?
Anímicament em va costar, sobretot al principi; era un altre cop esperar i la rutina de la recuperació. Després ho acabes acceptant i ja està, a tornar-hi més fort i recuperar-te el millor possible i de la millor manera per tornar a la pista amb els companys. Sí que les primeres setmanes són dures.
Coincideix com l’any passat amb un mal moment de l’equip. Sent una plantilla nova, com ho viu?
I coincidim amb en Sergi [Martínez], que tots dos seguíem i estàvem en una situació semblant, que havíem estat cedits i havíem agafat molt d’afecte al club. Que ens passés en la jornada 2 va ser dur, estàvem mentalitzats de poder fer una bona temporada junts i se’ns va ensorrar una mica tot, amb les lesions i la mala ratxa. Miràvem de donar suport des de fora i parlar amb els companys; tampoc podíem fer-hi més.
L’equip perd el primer quart en tots els partits de lliga. Casualitat? Com es pot treballar?
No és cap casualitat, sinó que s’ha de sortir amb més energia; això no es pot negociar i ho hem dit sempre. Energia i concentració és el que més necessitem, i no pot ser que al primer quart ens trobem situacions similars i després haver d’anar a contracorrent.
És mental? Físic? Tàctic?
Mental, segur. No pots començar un partit d’aquesta manera.
I com es fa? Prémer un botó, no.
És la part complicada, ho estem treballant i tenim un psicòleg que ens aporta coses. Mirem de revertir-ho i ho hem de fer ja, competir els 40 minuts i no començar tard.
2-7 com el Breogán, cuer, i el visiten d’aquí a quinze dies. A més, ells ja han canviat d’entrenador.
Continuem confiant en la nostra plantilla i n’estem molt contents, treballem bé durant la setmana i ens queda traslladar aquesta feina als partits, que és quan ens apaguem i perdem la concentració que hem estat treballant.
Fins a quin punt estan compromesos amb la figura del seu tècnic, després del que va dir arran de l’última derrota?
Hi estem tots, amb ell. És el nostre cap i el necessitem a ell, al 100%. Tot el que ens digui ho haurem de treballar i fer, és qui mana a la pista. Jo, com a base, podria ser la seva mà dreta i tot el que ell em digui ho he de fer, igual que els companys. Estem amb ell.
Parlant de bases. Ike, Aljami, Nike... Són diferents de vostè, però massa semblants entre ells?
Són jugadors amb molt talent ofensiu i capacitat d’anotar. El que hem de trobar són les millors situacions perquè ho facin, i jo sobretot, sabent quines són les seves virtuts. Me’n podria encarregar, que cadascun estigués al seu lloc i fes les coses que li surten en lloc de voler-ho fer de manera individual. És una cosa que també ens passa, que pequem d’individualisme i a vegades se’ns en va.
I els argentins? Juan ara torna, Caffi no sabem si podrà jugar per la lesió, Maxi que ja hi era...
Ara en Juan ja està una mica més motivat, perquè estar-se un mes fora de la pista és dur. En el seu cas podent-se entrenar amb l’equip, que estàs en tota la dinàmica, i no poder jugar és lleig. En Caffi encara no sabem com estarà i esperem que es recuperi, i en Maxi ja saps la intensitat que hi posa a tot. Els veig bé i estic molt content de tenir-los en el grup.
Ajuda?
En l’alegria, la diversió d’un mateix en com et relaciones amb els companys. Ho pots fer amb qualsevol però amb ells és més fàcil.
I a James Nnaji, com el veu?
Està millor. Ve d’una lesió i això a vegades fa que et costi agafar el ritme, sobretot en l’aspecte físic, però se’l veu bé. L’últim dia contra l’Andorra ja va fer un partidàs en la segona meitat, i això és el que necessitem, que ens aporti rebots, punts i intimidació a sota el cèrcol, que és el que volem.
Després del València ve el Corunya, que té 3-6, i després d’anar a Lugo, tenen el Baskonia i el Lleida ara també a una victòria. El calendari immediat és clau.
Sabem que ve un mes molt important i que hem de tirar endavant el major nombre de partits possible. Hem d’estar preparats per afrontar-ho des del minut 1, no podem regalar res ni adormir-nos en cap moment.
El València està pletòric, i menys al Palau Blaugrana, on en fa 99, en els últims quatre partits d’ACB supera els 100... Haver-los sorprès fa un any, ho fa més difícil ara?
Més enllà dels punts, en la primera jornada de l’any passat tots dos equips veníem amb entrenadors diferents, i aquest any ja és una altra situació. Sí que hi anem amb la mentalitat de competir pel partit, com en tots. Estan a un gran nivell i a Europa també han guanyat tots els partits [9-0 en l’Eurocopa], tenen jugadors molt bons generant joc, i haurem de frenar-los: baixar el cul en defensa per no deixar-los anotar de la manera que ho fan. Estan llançant tirs molt alliberats i amb percentatges alts de tres, que els permet arribar a 100 cada partit.
Es veuen capaços de guanyar a fora, per primer cop i en una pista on encara no ho ha fet ningú?
Jo l’equip sempre el veig capaç, i tinc la confiança que pot passar qualsevol cosa. Si confiem en nosaltres podem fer-ho.
I el primer curs del Lleida? Serà el primer cop que s’hi enfronti.
Els veig molt bé, me n’alegro molt, i també que ja hagin guanyat tres partits. Els tinc molta estima per haver-me obert les portes de la LEB Or, m’hi aguantessin i m’ajudessin en molts aspectes. Estic content per ells, però nosaltres, amb la necessitat de victòries que tenim, hi anirem amb tot a guanyar.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.