ACB

Projecte d’esmena

El Girona visita el València (20.45 h), l’equip més en forma de la lliga, sense Pons ni Cáffaro

El Girona, penúltim de la lliga i amb una victòria en els dar­rers set par­tits, juga aquest ves­pre (20.45 h) a la pista del València, que en la mateixa sèrie de set par­tits –té ajor­nat per la dana el duel de la jor­nada 6 con­tra el Tene­rife (serà diven­dres que ve)– ha encai­xat una der­rota, al Palau Blau­grana per 102-99. El con­junt taronja acre­dita 9-0 en l’Euro­copa i des que va superar el Surne Bil­bao per 98-103 –l’equip gironí va tren­car la seva mala ratxa con­tra ells dues set­ma­nes després (100-94)– ha superat el cen­te­nar de punts menys con­tra el Barça: 111-82 con­tra el Casa­de­mont i 91-116 con­tra el Basko­nia. “És molt com­pli­cat i és igual con­tra qui jugui. És molt difícil con­tro­lar-los, és el millor equip d’Europa en rebots ofen­sius. Hem d’abai­xar-los el ritme perquè si no no els aguan­ta­rem”, va dir Fotis Kat­sika­ris, que no dis­po­sarà d’Yves Pons ni de Fran­cisco Cáffaro, lesi­o­nats, i que sobre la tra­jectòria de l’equip, penúltim, afir­mava: “Hem jugat nou jor­na­des, cap amb la plan­ti­lla al com­plet, menys en 30 segons fins que es va lesi­o­nar en Juani [Mar­cos] con­tra el Man­resa [84-80].”

Fer­nando San Eme­te­rio, direc­tor espor­tiu del Girona, torna al lloc on és una lle­genda i on era segon entre­na­dor fins al dar­rer curs, abans d’accep­tar el càrrec a l’enti­tat giro­nina que exer­ceix encara amb la residència a la capi­tal del País Valencià. També torna Gui­llem Fer­rando, que s’enfron­tarà per pri­mer cop al club on va arri­bar d’infan­til. El base es va que­dar els 40 minuts a la ban­queta en la dar­rera jor­nada, com en la pri­mera a Màlaga amb Juani Mar­cos sa.

Relleu a Lugo

El Breogán va pre­sen­tar abans-d’ahir Luis Casi­miro (Villa­mayor de Cala­trava, 1960) com a relleu del croat Veljko Mrsic, des­tituït dimarts a l’equip d’Èric Vila, cuer amb 2-7 i a qui el Girona visita el dia 21 després de rebre la Coru­nya (3-6). El man­xec és el ter­cer tècnic amb més par­tits a l’ACB –757, només superat per Aíto i Pedro Martínez–, de la qual va ser campió el 1998 amb el TDK. Una situ­ació, la del relleu, que no sem­bla inqui­e­tar Fotis Kat­sika­ris, mal­grat que el nom de Pedro Calles hagi sonat amb força els dar­rers dies. “El que m’agrada és que el grup està d’acord amb mi, ells ho saben i ho reco­nei­xen. El que fem en el dia a dia és per tro­bar la regu­la­ri­tat”, deia el grec, el ter­cer entre­na­dor del Girona en tres anys en la cate­go­ria, des que al gener va subs­ti­tuir Salva Camps.

Con­vençut que l’equip anirà cap amunt, Fotis Kat­sika­ris va expo­sar: “A l’estiu, quan vam seure amb el club, em van pro­po­sar un pro­jecte amb juga­dors joves i ho vaig accep­tar, amb tota la il·lusió. La paraula pro­jecte pesa molt.” “Fins i tot amb l’equip sa, sabíem que pas­saríem molts alts i bai­xos perquè és una lliga molt exi­gent”, va argu­men­tar, defu­gint excu­ses i recor­dant que amb la difi­cul­tat del calen­dari –avui hau­ran pas­sat per la pista de qua­tre dels cinc pri­mers– les apos­tes eren James Nnaji de pivot titu­lar –de qui espe­ci­fica que neces­sita “el seu procés” perquè arri­bava havent pas­sat per la sala d’ope­ra­ci­ons–. “Després se’ns lesi­o­nen els dos juga­dors més impor­tants, per qui havia apos­tat el club, per la seva con­tinuïtat i també econòmica­ment”, va asse­nya­lar, en referència a Mar­cos i Sergi Martínez, que van rea­parèixer el cap de set­mana pas­sat con­tra l’Andorra (85-98).

1
victòria
en els últims 7 partits du l’equip gironí. El taronja, imbatut a Europa (9-0), una derrota.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)