L’Spar Girona sor­tirà líder de la Font de Sant Lluís passi el que passi demà en el seu duel amb el València (20.30 h), segon de la lliga i que ha enllaçat les seves dues úniques der­ro­tes en la com­pe­tició de la qual és el campió de les dues últi­mes edi­ci­ons: 81-93 amb l’Ave­nida i 79-52 a Sara­gossa. Abans-d’ahir superava per 56-66 el Polkowice en l’Euro­lliga, en què acre­dita el mateix balanç que té en l’Euro­copa l’Uni (6-1). Tor­nar a la màxima com­pe­tició euro­pea té un camí directe: aca­bar el pri­mer en la lliga regu­lar.

El Ros Casa­res va ser el pri­mer motiu de des­plaçament del club gironí a València, tres cops. El pri­mer, 79-53 en la ter­cera jor­nada el 21 d’octu­bre del 2009 i 11 dies després del debut a la cate­go­ria, a Sala­manca (76-59). L’últim, dos anys després (15 octu­bre) i ja amb Roberto Íñiguez a la ban­queta local, Laia Palau (6 punts i 8 assistències en 38:47) en el cinc ini­cial i Shay Murphy (24 i 23 de valo­ració en 29:19) d’única rotació i en espera que arri­bes­sin la resta d’estre­lles de l’equip que gua­nya­ria lliga i Euro­lliga abans d’extin­gir-se, l’estiu del 2012.

L’equip femení del València puja a la màxima cate­go­ria el 2018 i en el curs del debut ja arriba a les semi­fi­nals. L’Spar Girona el va superar els dos pri­mers cops que el visi­tava. Però el febrer del 2021 ja hi perd, per 58-55 amb Laia Palau fallant la sus­pensió per empa­tar a 57. Quinze dies després i a porta tan­cada l’actual assis­tent d’Íñiguez hi alçava l’únic títol FEB que fal­tava a Fon­ta­jau, la copa, superant l’Ave­nida de Roberto Íñiguez –líder de la lliga amb 27-0– en semi­fi­nals (78-91) i les taron­ges en la final (87-74) el 7 de març. Després, el nou for­mat del play-off d’anada i tor­nada dei­xava l’equip d’Alfred Julbe eli­mi­nat a la Fon­teta dos anys seguits. 87-74 l’endemà de Sant Jordi (64-73 a Fon­ta­jau) i 66-73, tri­omf insu­fi­ci­ent perquè l’1 de maig el València s’havia avançat amb el 49-61 a Girona. Tres anys després de la segona lliga del club gironí, aquell 5 de maig va ser l’últim par­tit amb el tècnic bada­loní i l’últim tri­omf de l’Spar a València, on Íñiguez gua­nyava la seva pri­mera copa a Espa­nya en la cin­quena final que l’Uni jugava –i per­dia– con­tra les cas­te­lla­nes. Des de lla­vors, el club no ha superat els quarts del tor­neig.

Les dues últi­mes presències son d’infaust record. El 16 de febrer de l’any pas­sat el pro­jecte de Ber­nat Canut s’hi ensorra. L’Spar tor­nava de la fines­tra FIBA líder (17-3 i 11 tri­omfs seguits) però la lesió de gra­ve­tat d’Irati Etxarri –després vin­dria la de María Araújo– obre la capsa de Pan­dora dels infor­tu­nis físics. El març d’aquest any ni hi ha par­tit. No havien pas­sat ni 48 hores des que el con­junt gironí, ja amb Íñiguez a la ban­queta, s’havia clas­si­fi­cat per a les semi­fi­nals de l’Euro­copa, a Istan­bul.