Moncho Fernández: “La gent està molt implicada”
El tècnic gallec té el dubte de Juani Marcos per al partit de diumenge a Saragossa
“No tinc queixa, la predisposició dels jugadors a aprendre és enorme. La gent està molt implicada i tant de bo ens serveixi per seguir creixent”diu Moncho Fernández en la prèvia del Casademont Saragossa - Bàsquet Girona, d’aquest diumenge al migdia, sobre la situació de l’equip que dirigirà per segon cop. El gallec manté la baixa d’Yves Pons i té Juani Marcos arrossegant molèsties.
“Ens trobem en una situació paradoxal: per un costat volem tenir la paciències d’aprendre i ensenyar però al mateix temps hi ha la urgència de la competició que és pel que som aquí, hi és. La presència del cap de setmana fa que haguem de combinar el ser creatius en una part de la feina per créixer a nivell col·lectiu i una altra part encaminada en aquesta competició” posa en context, hi argumenta: “Estem mirant de trobar l’equilibri entre allò que ens permeti créixer com equip i el que jo vull establir en l’equip i, a la vegada, la competició que lògicament és el més important”.
“Els veig amb ganes de treure pedres d’aquesta motxilla” afirma sobre la dinàmica negativa que arrossega l’equip, que el tècnic compara amb el d’una càrrega que acumulen: “Està en la naturalesa de l’ésser humà. Però també hi ha la resiliència, la resistència, la lluita, el aixecar-se... Els jugadors ho estan intentant i per descomptat que hi és present: la posició en la què estem, les derrotes que portem”.
Sobre el rival, que du 6-0 a casa, Moncho exposa: “Està en un gran moment de forma i juga a l’estil que vol Porfi: un equip molt ràpid que anota molt en el contraatac i des de les pèrdues i el rebot”. L’entrenador destaca la “varietat tàctica, tant en la defensa home a home com en altres disposicions que fa servir l’equip”. “Molt bons en el rebot d’atac i amb molts jugadors que segueixen de temporades anteriors, que saben perfectament a què volen jugar i que ho estan fent i a més l’han encertat molt amb les incorporacions.” hi afegeix.
Finals comptades
“Falta molt encara i en Moncho diu que això és una marató però necessitem guanyar partits, ja, si volem salvar l’equip i aspirar a coses” posa en valor Jaume Sorolla, que sobre el relleu a la banqueta explica que el gallec “porta aire fresc a l’equip que crec que necessitàvem” i que defineix el compromís d’aquest diumenge com “una final. Cada partit ho és i son molt importants”. “Com a professionals sabem que la lliga és molt competitiva, la que més d’Europa després de l’Eurolliga”.
“Som molts pivots, estem treballant molt dur cada dia, com tots els jugadors. Jo soc un home de club i faré el que se’m demani” explica sobre el seu rol, que té el valor afegit de dur més temps al club. Ho compara amb l’actuació de Maxi Fjellerup en l’últim partit a casa, que defineix com de “pit i collons”. “El públic ho va notar i li va agrair, aquest tipus de jugador som els que després d’un partit si hi ha una derrota estem més capbaixos i si hi ha una victòria comencem a ballar d’alegria” incideix el tortosí, que qüestionat sobre el partit a Saragossa que els va donar la primera permanència de manera matemàtica, a la segona pròrroga i amb un paper decisiu d’ell recorda: “En Maxi i jo hi érem i ja et dic que qualsevol partit és una final, es pot rememorar aquell partit i seria molt maco tornar-hi a guanyar”.