El segon partit de Moncho Fernández a la banqueta del Girona és el segon dels tres que té l’equip de manera consecutiva a fora de casa. No hi ha guanyat en tot el curs, hi acredita 0-6 i avui (12.30 h, per Movistar Deportes) ho ha de fer en un pavelló que s’omplirà i on ningú ho ha aconseguit encara; ni en la lliga (6-0) ni en la FIBA Europa Cup (4-0). Hi està obligat si no vol veure com la distància respecte a la permanència es fa més gran i, com aquell qui diu, comença a tenir la llufa del descens penjada a l’esquena. I poca broma, perquè el conjunt gironí jugarà dissabte que ve a Lleida i després rebrà, la mateixa setmana, el Barça i el Baskonia; que a hores d’ara estan immersos en la lluita per entrar en la copa, com el Casademont. El desplaçament a Tenerife serà el que tancarà la primera volta, abans de rebre l’Unicaja en l’inici de la segona. Un grapat de finals que no pot deixar escapar.

“Els veig amb ganes de treure pedres d’aquesta motxilla”, va afirmar el gallec sobre la dinàmica negativa del seu equip, cuer en solitari i amb dues victòries, una en les 10 darreres jornades, del qual va destacar: “No en tinc cap queixa, la predisposició dels jugadors a aprendre és enorme. La gent està molt implicada i tant de bo ens serveixi per seguir creixent.” “Està en la naturalesa de l’ésser humà. Però també hi ha la resiliència, la resistència, la lluita, aixecar-se... Els jugadors ho estan intentant i per descomptat que hi és present: la posició en què estem, les derrotes que acumulem”, va reconèixer Moncho, que va posar en context: “Estem mirant de trobar l’equilibri entre allò que ens permeti créixer com a equip i el que jo vull i, a la vegada, la competició, que és el més important.”