Quan la dinàmica és negativa

Les dinàmiques en l’esport no són defi­ni­ti­ves però sí molt impor­tants. I ahir en el clàssic es va tor­nar a veure perquè el Barça va tenir l’opor­tu­ni­tat de superar un Madrid lluny d’aquell equip blanc inven­ci­ble, però, en un nou final igua­lat, se li va tor­nar a esca­par com els està pas­sant als de Peñarroya en els últims par­tits. Cam­pazzo, un dia més, va tor­nar a ser el fac­tor dese­qui­li­brant tot i no jugar en tot el segon quart però sí per aparèixer quan tot es deci­deix per acon­se­guir cis­te­lles deci­si­ves. Tot i així, el Barça va dis­po­sar del tri­ple que podia haver estat una esto­cada de Parker a 35 segons del final (73-71) però sobre­tot de Metu al dar­rer segon.

Els blau­grana havien arri­bat vius al tram final gràcies a dos tri­ples seguits de Parker, el millor del matx, per empa­tar (del 63-57 al 63-63). Els de Pañarroya, que van anar molts minuts a remolc tant a la pri­mera part (24-15) com al des­cans (36-31) o al segon temps (55-45), van tro­bar a fal­tar actors prin­ci­pals com Vesely (4), Willy (4) o Ander­son (0). Tot i així, un tri­ple increïble de Pun­ter i una tècnica a Chus Mateo sem­blava posar pressió als blancs (65-67), però no va ser sufi­ci­ent per enfon­sar el Madrid. Deck, per cert, es va lesi­o­nar als isquio­ti­bi­als. Va ser doncs una opor­tu­ni­tat per­duda. El pròxim par­tit a l’ACB del Barça serà al Palau Blau­grana con­tra el Joven­tut. Abans, però, jugarà con­tra el París a l’Euro­lliga (3 gener).

D’altra banda, Sergi Llull, que ahir va dis­pu­tar el seu clàssic 118, va rebre el reco­nei­xe­ment del Madrid pel fet de ser el juga­dor que més par­tits ha jugat amb la samar­reta blanca en tota la història (620), superant Felipe Reyes. Es va endur l’ovació del Wizink Cen­ter amb 12.050 espec­ta­dors –la segona jor­nada de l’ACB amb més públic, amb 71.116 espec­ta­dors (7.902 de mit­jana per matx).