La Penya havia de guanyar a Vílnius contra un rival directíssim i, si hagués estat possible, fer-ho de 23 punts per recuperar el basket average de Badalona (63-86). Però ni una cosa ni l’altra. Quan falten cinc jornades per acabar, els Wolves de l’exjugador de la Penya Andrew Andrews (1/8 tirs de camp) l’avantatgen de tres victòries i el basket average i ara el rival a intentar enganxar és el Besiktas, a tres victòries, però ha de visitar Badalona. Són números que fan que la classificació per al play-off sigui matemàticament possible. La realitat, però, és que virtualment ahir la Penya va dir adeu a Europa, perquè és difícil que el Joventut guanyi el Gran Canària, el Buducnost i a casa contra el Bahceseir, el Besiktas i el Trento, i que el Besiktas perdi tant. Veurem què passa, perquè és esport i perquè la Penya ha demostrat ser capaç de jugar un bàsquet de gran nivell, intensitat i efectivitat. Ahir no va ser el cas, perquè als de Miret els va faltar anar a mort, a llançar-se per totes les pilotes i, en definitiva, jugar com el que era: una final. La baixa de Dotson, amb gastroenteritis, abans de començar va deixar sense un referent en intensitat i en defensa la Penya, que no va tenir consistència ni en energia ni en potència física. El partit es va mantenir igualat durant els primers 32 minuts, però dos triples seguits de Zemaitis i dues cistelles lituanes van fer que la diferència es disparés (76-66) i que ja no hi hagués cap capacitat de reacció. Tomic, el millor (18 punts i 8/8 de dos), no va jugar els darrers minuts. Miret va apostar per Pustovyi al costat d’un Oni a qui encara falta molt per convèncer.