El Bàsquet Girona va agreu­jar més que mai els dub­tes que ja hi havia entorn d’un Barça que neces­sita un mira­cle per ser a la copa, que encaixa la sisena der­rota seguida a domi­cili, que encaixa una altra der­rota en un final igua­lat, però que sobre­tot encara no ha tocat fons. Els blau­grana gua­nya­ven de 10 punts (77-87) que­da­ven 3:11 minuts per al final i van fer de tot i mala­ment. Els de Moncho Fernández van ser tot el con­trari. Van tenir fe, van dema­nar revi­si­ons de juga­des finals que van ser deter­mi­nants i hi van creure i els va sor­tir tot. Fins i tot el tir d’Iro­egbu a 2,8 segons del final i amb 89-90 al mar­ca­dor. Fon­ta­jau va explo­tar perquè, després de sumar una sola victòria en els pri­mers 12 par­tits, des del canvi d’entre­na­dor i el debut de Geben i Pep Bus­quets han enca­de­nat dues victòries segui­des –a Lleida i ahir– i sur­ten de l’UCI per anar a planta amb una bom­bona d’oxi­gen gegant. En canvi el Barça entra de ple a l’UCI però cada vegada el pronòstic és més greu. I el pro­blema és que sem­bla que no han tocat fons. Diven­dres jugarà a Mònaco i diu­menge, a Gran Canària, on si perd el seu adeu a la copa serà matemàtic. El par­tit va ser un reflex de dos clubs que són ara mateix a anys llum. El Girona amb il·lusió per sor­tir del pou que va manar des del salt ini­cial, domi­nant un Barça que va sal­tar tou un cop més (47-37). Però en el minut 26 un 2+1 de Parker va cer­ti­fi­car la remun­tada (56-58) i sem­blava que la resistència giro­nina s’aca­bava (62-70) amb el Girona fent 0/7 tri­ples i 5/13 tirs de dos en el ter­cer quart. Però tot i que sem­blava que tocava fons a 3:11 del final (77-87), la fe d’uns i la dinàmica per­de­dora en finals ajus­tats del Barça hi van aca­bar fent la resta. Fon­ta­jau va embo­gir. Amb raó. Els des­pat­xos del Barça també van embo­gir. Però per unes altres raons.