La dividiria en dues parts. En la primera els resultats no han acompanyat i el joc de l’equip no era el que volíem veure; no vèiem un equip valent, agressiu i que aprofités les virtuts de ser un equip jove, i aquí vam fallar i tots en som responsables. I ara també veig una segona part en què hem començat a veure l’equip que volíem veure i que fa de la joventut i l’ambició una virtut.

Hem fet un parell de retocs importants, com l’arribada de Martinas [Geben], que coneix bé la lliga, i Pep [Busquets], que coneix també la lliga i la casa. No crec que tota la responsabilitat fos de Katsikaris ni que en Moncho sigui un mag, però pel que sigui hi ha hagut una reacció i ara hi ha un joc que s’aproxima més al que volem veure i els jugadors hi estan confiant. També penso que el compromís dels jugadors hi ha sigut en tot moment, mai han parat de treballar i això fa que hàgim passat d’una situació molt complicada a una de complicada.

Sempre estem oberts al mercat, a possibles millores i també a noves oportunitats, però ara estic content de la feina que estan fent i de com estan treballant.

Vam parlar molta estona. Penso que era la persona adequada perquè per sobre de tot és una bona persona que ha viscut moltes situacions similars a les que hem viscut, i ha creat un projecte durant 14 anys. Més enllà dels tòpics que hi ha d’ell sobre el joc lent, crec que fa una proposta que ha anat evolucionant i que encaixa molt bé amb el que vull que sigui l’equip. Fa poc temps que hi és i tenim marge de millora, però crec que anem pel bon camí.

Soc conscient de les dades i les vaig valorar per prendre la decisió que vaig prendre. Són estadístiques que s’arrosseguen des de la primera part de la primera volta, però mirant els darrers partits també veig un equip amb identitat pròpia que sí, va perdre a Tenerife, però amb un bon percentatge de rebot ofensiu, llançant 32 triples i amb un 55% de llançaments assistits. Aquí es veu la identitat de l’equip que volem ser.

Començo a veure un equip que guanya de 30 i en vol més. A això em refereixo, a un joc d’equip en què s’ataca el rebot ofensiu, es juga a un ritme alt... I crec que la nostra plantilla està dissenyada per això i vull veure aquest esforç i aquesta valentia a la pista.

Crec que l’estructura que s’ha aconseguit en deu anys de vida és impressionant. El que veus des de fora ho continues veient a dins. Estic convençut que el Girona es consolidarà a l’ACB. És cert que el creixement és cada vegada més difícil i hi ha reptes, però el més important és que a llarg termini sigui ascendent.

Per mi el principal objectiu és crear una marca que ens identifiqui a tots: ciutat i equip. I que la gent ho vegi com un equip valent, agressiu i que té aquesta identitat per guanyar. Aquest és l’objectiu principal, i després la competició marca que has de guanyar, però tot i els reptes, crec que estem començant a veure un equip amb el qual la gent se sent identificada. I aquest és el camí.

Em fa l’efecte que potser en les dues darreres jornades et pots jugar el descens i alhora jugar a Europa. Crec que serà una lliga molt igualada fins al final i la clau és ser en aquesta lluita, que ara sí que hi som.

Quan acceptes el càrrec t’imagines una cosa més idíl·lica... Hi ha hagut de tot, he hagut de prendre decisions que a vegades són doloroses i conscient que a vegades no hi ha la certesa que sigui la decisió correcta, intentant aïllar i raonant aquesta decisió sent conscient que la pots encertar o pots fallar però que el procés ha de ser aquest. I estic tranquil amb les decisions preses.

Soc una persona bastant així, quan era jugador també tenia aquesta capacitat d’aïllar-me i recolzar-me en l’equip. I això m’ajuda i em dona tranquil·litat.

Penso que és bonic. Vaig jugar amb el seu germà, en Lamin, que no va arribar a debutar però venia a entrenar amb nosaltres a l’Akasvayu. Aquestes situacions són boniques i volen dir que et fas gran. Me n’alegro que li vagi bé, fa molts anys que treballa i s’ha guanyat ser on és.