El Bàsquet Girona va noquejar a l’Unicaja en un partit competit fins a la fi (91-85). Els jugadors de Moncho Fernández van remuntar un partit que van arribar a perdre de deu punts gràcies a una compacta defensa i liderats per uns Aljami Durham (22 punts) i Juani Marcos (15 punts i 7 assistències) en estat de gràcia. Els catalans sumen el seu sisè triomf del curs, el quart d’ençà de l’arribada de l’alquimista de Pontepedriña.

El partit arrancava amb el gironí Yankuba Sima guanyant el salt inicial per al seu equip, l’Unicaja. Els locals començaven bé, però topaven amb l’encert exterior de Killian Tillie, que avançava amb un triple a un conjunt volia posar la directa a les primeres de canvi. Els blanc-i-vermells, ahir de negre lluint la tercera equipació, s’aferraven al partit amb una gran defensa i un rebot ofensiu de Juan Fernández els donava el lideratge (19-18).

La teranyina defensiva creada pels gironins desguitarrava a un equip que no sabia com empescar-se-les. Com a contrapartida, els pupils de Moncho Fernández es col·locaven amb quatre personals tot just començar. L’Unicaja en treia rèdit de la genialitat dels seus jugadors i col·locava la màxima diferència després d’un 2+1 de Kameron Taylor (+9). El públic s’enfurismava per la diferència de personals (al descans 12 dels 44 punts dels andalusos eren tirs lliures, per només 6 dels 37 gironins), i els locals treien pit amb un tap de Francisco Cáffaro que aixecava als seus companys de la banqueta. Tot i això, els problemes en el rebot brindaven un reguitzell de segones oportunitats que permetien als jugadors d’Ibon Navarro marxar al descans amb la paella pel mànec (37-44).

Després del descans el Girona reaccionava amb un parcial de 7-0 que escurçava diferències (50-52), però Yankuba Sima apareixia al rescat del seu equip amb un 2+1 per frenar la sagnia. El Girona mossegava i Nike Sibande posava per davant als seus companys (55-54), tot plegat en un quart en què Martinas Geben desplegava un recital de tirs de mitja distància que il·lusionava a la graderia. I, mentrestant, Juani Marcos feia una passa endavant oferint una classe magistral de com encarar la cistella.

El partit era igualadíssim. Tyson Carter col·locava un +3 en l’electrònic després d’una genialitat i Maxi Fjellerup -ovacionat pel desgast físic deixat a la pista- tornava a posar la mínima (70-71) després de passar per la línia de tirs lliures. L’intercanvi en el marcador era constant, amb un Unicaja que s’aferrava al duel a base de genialitats dels seus jugadors, per contra el Girona subsistia desgastant-se en defensa però amb una reserva d’energia que s’anava esgotant.

Amb el partit empatat (74-74) dos triples consecutius d’Aljami Durham aixecaven l’eufòria a Fontajau. El partit embogia, amb un contraatac del Girona que col·locava un +5 (84-79) a falta de 63 segons pel final del partit. Amb 39 segons restants, Unicaja ho intentava amb un triple d’Osetkowski que no tocava ni cistella i, després d’un intercanvi estèril de tirs lliures, el públic es tornava boig en veure com el Girona, ara sí, executava a al líder de la competició i sumava un triomf que ben bé podria valdre or.