Més bàsquet

esports

Adeu a Dalipagic, l’aler que veia la cistella com una piscina

El llegendari jugador ho va guanyar tot amb l’antiga Iugoslàvia i els Celtics van mirar d’endur-se’l a l’NBA

Dol en el bàsquet europeu. Un dels millors anotadors de la història, el llegendari Drazen Dalipagic (1951, Mostar), va morir dissabte als 73 anys després d’una llarga batalla contra el càncer, segons van confirmar diferents mitjans serbis. La trajectòria de l’internacional iugoslau és una de les més formidables que es recorden en el bàsquet FIBA, tot i que va començar a practicar el bàsquet quan ja era major d’edat. Des del 2007 forma part del Saló de la Fama de la FIBA. Tres anys abans ja havia entrat en el de Springfield.

La seva voracitat no tenia límits. Durant deu temporades va tenir mitjanes anotadores per sobre dels 35 punts per partit i en 25 partits va superar la barrera dels 50 punts. Gran ídol del Partizan, va ser un anotador compulsiu des de fora en un temps en què encara no hi havia la línia de tres punts, un detall important en el seu cas. El 1976 fins i tot els Celtics van mirar de fitxar-lo. Va entrar-se algunes setmanes amb l’equip, però si signava un contracte amb els de Boston això l’apartava automàticament de la selecció iugoslava pel reglament d’aquells anys.

Nascut a Bòsnia i Herzegovina, era conegut també com “Praja”. El seu palmarès amb la selecció és un dels més brillants que es recorden. Va ser el màxim anotador de la història d’un combinat que ja no existeix (3.700 punts en 243 partits) i va tocar el cim als Jocs de Moscou quan va conquerir l’or en una cita sense el temible equips dels EUA, país que va boicotejar aquella cita. També va ser plata als Jocs de Montreal (1976) , bronze als de Los Angeles on va compartir equip amb un joveníssim Drazen Petrovic (1984) i campió del món el 1978 i MVP. Va conquerir tres edicions de l’Eurobàsquet entre el 1973 i el 1977.

A Belgrad amb el Partizan, va guanyar dues lligues, una copa i dos edicions de l’antiga Korac compartit protagonisme amb un altre mític jugador de l’equip, Kicanovic. En els seus millors anys les mitjanes es van enfilar a més de 43 punts per partit. Va arribar a jugar una temporada en el Real Madrid al costat d’una altra de les grans llegendes del bàsquet bosnià, Mirza Delibašic. Dalipagic, amb tot, només va jugar els partits de la copa d’Europa i després d’una temporada va fitxar primer per l’Udine i després pel Venècia, on el 25 de gener del 1987 va clavar 70 punts a la Virtus quan ja podia aprofitar-se també de la línia de tres punts. Es va retirar el 1991.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)