“Tothom té un pla fins que et donen un cop de puny a la boca.” Aquesta frase, dita pel boxejador Mike Tyson i recuperada pel tècnic Moncho Fernández al final del partit, resumia la catorzena derrota dels gironins a l’ACB aquesta temporada (89-101), la primera a Fontajau amb el gallec al capdavant de la banqueta. Una desfeta provocada per un primer quart –en paraules del mateix tècnic– “terrible” (13 a 31) i que feia reaparèixer els vells fantasmes dels gironins.

Els aragonesos, amb un equip compacte i la necessitat de guanyar després d’un mes encadenant alts i baixos, en van tenir prou deixant noquejats els locals en el primer quart i sent sòlids durant els trenta minuts restants, per endur-se el duel. La derrota encaixada ahir contra un Saragossa afinat des del tir exterior (13/29 triples) i amb un dur joc col·lectiu, torna a deixar el conjunt blanc-i-vermell en zona de descens. El d’ahir era el darrer partit abans d’un mes d’aturada de la competició (la propera cita serà el 2 de març a Bilbao).

El ritme d’inici va ser frenètic. L’energia en atac no es traslladava en defensa i Trae Bell-Haynes ho aprofitava per massacrar la cistella gironina (12 punts al final del primer quart). Les pèrdues beneficiaven l’equip aragonès, que s’avançava en el marcador (13-21) davant la desesperació de Moncho Fernández per la falta de concentració dels seus jugadors. Desapareguts de la pista i sense encert, els gironins veien com els seus contrincants posaven el dit a la llaga després d’un degoteig de punts que va culminar amb un parcial de 0 a 16 (13-31). I el pitjor de tot: la feina de la setmana, a la paperera.

La defensa en zona del Saragossa va ser suficient per desarmar l’equip blanc-i-vermell, que volia córrer però topava amb el físic del rival. Més enllà de Maxi Fjellerup (15 punts), hi havia poca participació en atac. Per a fortuna dels locals, Juani Marcos (9 assistències) va aparèixer a les acaballes del segon quart i el Girona va millorar, però se’n va anar al descans capcot i conscient que els rivals tenien la paella pel mànec (45-58).

El joc es va reprendre amb un Girona adormit. Un parcial de 2 a 11 va emmudir el pavelló i va marcar la màxima diferència (+20). El Saragossa mantenia impecable el seu encert exterior (per sobre del 50%) i a mesura que avançaven els minuts s’anava consolidant el problema. Ni Nike Sibande ni tampoc Aljami Durjam tenien el seu dia, Susinskas i Busquets tampoc, i faltaven punts per tenir alguna possibilitat de competir realment el matx.

Quan tot semblava perdut, Martinas Geben es va carregar l’equip a l’esquena amb uns minuts de glòria en què van aconseguir fer mal gràcies a la captura de rebots ofensius que evitaven que el Girona deixés anar el partit del tot. Aljami Durham li va agafar el testimoni per rebaixar la barrera dels deu punts amb un triple que va donar un bri d’esperança (80-87) amb quatre minuts restants de joc. Els locals tenien la possibilitat de col·locar-se a cinc amb una cistella de Geben, però no es materialitzava. El lituà es va fer un cop al cap conscient que amb la seva errada marxava la darrera opció per competir. Acte seguit, Marco Spissu va castigar amb un triple que allunyava el perill i va deixar definitivament fora de combat el Girona.