Eliminats en els quarts de final el Barça, la Penya i el Baxi, la copa de Gran Canària va servir per confirmar la fórmula d’èxit que l’exentrenador del Manresa Ibon Navarro està consolidant en l’Unicaja. El Madrid va sucumbir en una final de domini malagueny contundent. “Això li dona més valor al que està fent l’equip, contra altres amb un pressupost molt més alt.” Ho deia el gironí Yankuba Sima (2,11 m, 1996), tan emocionat que gairebé no podia ni expressar-se, en una entrevista a RAC1 a peu de pista: “Mai hauria imaginat guanyar cinc títols amb un equip. Amb el temps, m’adonaré de tot el que hem aconseguit. Ara mateix, no tinc paraules.”

L’Unicaja va arrencar la temporada celebrant dos títols en una setmana –els va oferir a l’afició coincidint amb la visita del Bàsquet Girona al Martín Carpena en la primera jornada de lliga (90-73)–, el de la copa Intercontinental i la supercopa ACB, en la primera garrotada al Madrid. Diumenge, la segona, amb Kendrick Perry com a MVP i la col·laboració de l’exjugador del Bàsquet Girona Kameron Taylor (15 punts i 8 rebots), que just abans saludava amb molt d’afecte Aíto García Reneses, el tècnic que va tenir a Girona. Yankuba Sima va tenir un pes menor (7 punts) en la final, però va ser capital per arribar-hi, perquè va obrir la semifinal contra el Tenerife monopolitzant el 0-7 d’entrada i la va acabar com a màxim anotador (21), amb 8/11 en tirs de dos i 8 rebots.

Sima compta tots els títols malaguenys de l’era Ibon Navarro, però tenia una espina clavada en l’anterior copa, la de fa dos anys a Badalona, perquè se la va perdre per culpa d’una inoportuna lesió muscular a la cuixa esquerra en el partit previ a la copa, contra el Baskonia. Un contratemps que no li va fer perdre ni un partit de lliga –va reaparèixer en l’Unicaja-Girona (94-70) amb Taylor a l’altre bàndol– però sí els duels de copa contra el Barça, el Madrid i el Tenerife que van donar als malaguenys el primer trofeu d’una era que promet continuïtat.