Cotització a l’alça
La visita del Girona al Surne Bilbao (12.30 h), l’oportunitat per sortir dels llocs de descens i superar un rival directe en la classificació
“Ho sabrem a la tornada. Són tres setmanes diferents perquè en la primera hi érem tots i després han vingut les finestres, en què hem hagut de treballar sense cinc jugadors, i aquesta hem recuperat la normalitat. Hem tornat amb bon esperit, amb ànims i amb ganes d’afrontar el que sens dubte serà el tram definitiu de la lliga, amb molta il·lusió i amb moltes ganes de fer-ho bé”, va dir Moncho Fernández en la prèvia del Bilbao-Girona, d’aquest migdia (12.30 h, Movistar + Deportes 2). És el primer partit després de la copa i l’aturada FIBA i l’equip gironí, que va perdre els dos anteriors al parèntesi, s’enfronta a un dels dos únics rivals a qui va guanyar amb Fotis Katsikaris, per 100-94, en la pròrroga.
“M’espero un equip amb molt equilibri i molta feina al darrere perquè Jaume Ponsarnau cuida molt els detalls i fa bé moltes coses. Això els fa ser molt perillosos i ens exigiran la nostra màxima atenció durant tot el partit”, va dir Moncho Fernández, que defugia la pressió per afrontar un compromís que, en cas de guanyar, suposaria la que tot just seria la segona victòria fora de casa i permetria a l’equip no només sortir del descens sinó superar el conjunt basc, amb qui acrediten 3-2 en els tres anys a la lliga, sempre amb victòria local. Tampoc és que hi hagi gaire marge, perquè malgrat que quedin 14 partits, en els set últims l’equip es veu les cares amb cinc rivals de la part alta. Una circumstància matisada per l’entrenador del Girona: “Hem demostrat que som capaços de batre rivals de molta entitat i és al que ens hem d’aferrar.”
Durant l’aturada de la lliga, tres dels quatre argentins de la plantilla gironina –Juani Marcos, Juan Fernández i Francisco Cáffaro–, Sergi Martínez i Guillem Ferrando van disputar partits amb les seves respectives seleccions, tot i que només els dos primers van jugar els dos partits. Pel Bilbao, que ha fitxat el francès Malcolm Cazalon (1,98 m, 2001), van ser set els jugadors convocats per als compromisos internacionals.
Arguments
“Les nostres armes i la nostra filosofia, passa per l’esforç i la concentració i també per l’encert que ens ha faltat en els darrers partits”, va indicar Fernández, que només té la baixa d’Yves Pons i que haurà de descartar un jugador comptant que James Nnaji, que no figura a la llista de lesionats però que no juga des del 4 de gener a Lleida, en la primera victòria amb el gallec a la banqueta gironina i la que fins ara és l’única lluny de Fontajau (85-90), estigui en disposició d’entrar a la convocatòria. El nigerià cedit pel Barça va ser l’MVP del conjunt gironí en el partit de la primera volta (24 de valoració amb 15 punts, 10 rebots i 3 taps), en el qual va destacar l’islandès Tryggvi Hlinason (33 amb 24, 7 i 4), que va establir el seu sostre de punts i valoració en les vuit temporades a l’ACB i en menys de 25 minuts –35 Nnaji, sortint de la banqueta–. A la pintura, qui havia fet un pas endavant des del relleu a la banqueta és Juan Fernández, que no va jugar en la primera volta perquè estava sancionat i que en els últims cinc partits ha superat la desena de punts. Maxi Fjellerup n’acredita 13 des que Moncho dirigeix la nau –Ike Iroegbu és el líder anotador amb 14– però l’equip continua a la cua en la valoració (78,5) i és penúltim en punts (80, l’únic que no arriba als 9 triples per partit) i assistències (15,2). I això que només en l’últim desplaçament, a Granada (78-74), va fer baixar la mitjana.