L’eufòria al ves­ti­dor del Bàsquet Girona ahir era tal, que la música dels alta­veus reben­tava els tim­pans dels valents que s’atre­vien a entrar. El motiu? Una victòria davant el Joven­tut (83-76) que, sumada a la der­rota del Gra­nada con­tra l’Uni­caja, per­met als giro­nins sor­tir de la zona de des­cens. Un tri­omf que és una bom­bo­lla d’oxi­gen en un equip que, tot i que té múlti­ples irre­gu­la­ri­tats, enguany ha sumat qua­tre de les set victòries d’aquest curs con­tra rivals cata­lans.

Després de set­ma­nes d’incer­te­ses i fan­tas­mes que tor­na­ven a aparèixer, ahir sí, els locals van tenir la capa­ci­tat de con­tro­lar el par­tit a par­tir del segon quart. La millora defen­siva dels blanc-i-ver­mells, que van car­re­gar el rebot i van cau­sar 16 pèrdues a l’equip de Dani Miret, van ser fac­tors clau perquè els giro­nins aca­bes­sin fent escla­tar l’eufòria a Fon­ta­jau.

Un derbi és un derbi. El Girona, neces­si­tat de gua­nyar, arran­cava amb un par­cial de 5-0 que ràpida­ment tri­tu­ra­ven els verd-i-negres apro­fi­tant les seves tor­res de babel (Ante Tomic i Artem Pus­tovyi). Els locals sub­sis­tien amb Juani Mar­cos en pista però es que­da­ven sense idees sense ell. Els tri­ples avançaven als juga­dors de Moncho Fernández, que millo­ra­ven en defensa i gua­nya­ven con­fiança en atac. A tot això, la Penya no tenia el con­trol del rebot i les pèrdues per­me­tien als giro­nins man­te­nir-se per davant. A més, mar­xa­ven al des­cans amb l’èxtasi al damunt gràcies a un tri­ple de Min­dau­gas Susinskas sobre la bot­zina (38-33).

La Penya, que s’acti­vava i es desac­ti­vava al llarg del par­tit, no en tenia prou amb Devon Dot­son i Ante Tomic per atra­par al Girona. Els locals con­ti­nu­a­ven per sobre en el mar­ca­dor tot i l’incre­ment de la inten­si­tat. Era així gràcies a l’entrada en escena d’Aljami Dur­ham, que assu­mia minuts i res­pon­sa­bi­li­tats. L’efec­ti­vi­tat de Susinskas, amb ganes de rei­vin­di­car-se, per­me­tia col·locar la màxima (+11) i, a mesura que pas­sa­ven els minuts, es com­pli­ca­ven les opci­ons dels juga­dors del Joven­tut de cap­gi­rar el mar­ca­dor.

Dotze punts per sota res­tant pràcti­ca­ment cinc minuts dei­xa­ven un qua­dre dramàtic: amb Pus­tovyi eli­mi­nat amb cinc fal­tes i amb Sam Dekker des­a­pa­re­gut, l’equip visi­tant neces­si­tava pràcti­ca­ment un mira­cle per a evi­tar la seva segona der­rota con­se­cu­tiva.

Els de l’àrea metro­po­li­tana reac­ci­o­na­ven amb un par­cial de 0-7 que amenaçava els desit­jos del Girona, però aquesta vegada els ner­vis esta­ven sota con­trol. Moncho Fernández dema­nava calma i pausa als seus juga­dors, que amb 63 segons res­tants tenien la pae­lla pel mànec. Va sonar la bot­zina i l’eufòria es va des­fer­mar a la grada, després de mol­tes set­ma­nes cami­nant per la corda fluixa, el Girona acon­se­guia un tri­omf que els per­me­tia sor­tir de la zona de des­cens.