La taula del cinc-cents
L’Uni arribarà al mig miler de partits en la màxima categoria en la semifinal de la copa si l’Spar Girona supera els quarts contra el Gernika o el dia 30 a Fontajau
L’Spar Girona s’encararà dissabte al Gran Canària, amb qui va tancar la temporada del debut a la Lliga Femenina, fa gairebé 15 anys. El 3 d’abril del 2010 l’Argon enllaçava la quarta victòria seguida (64-70) i, amb 13-13, va acabar cinquè en el seu primer curs en la categoria, en què està a punt d’arribar al mig miler de partits. Serà la setmana que ve a Saragossa, en la copa si supera els quarts contra el Gernika, que el va eliminar al mateix lloc i en la mateixa eliminatòria el 2023. L’Spar arribarà als 500 contra el vencedor del València-Jairis si juga la semifinal per primer cop des del 2022, quan ho va fer a la Font de Sant Lluís contra l’equip taronja, a qui havia superat en la final l’any abans en el cinquè dels sis títols que ha aconseguit l’Uni en l’àmbit FEB. L’últim, a Vitòria abans de jugar la prèvia de l’Eurolliga: 70-65, també contra el València, el 9 d’octubre del 2022.
Són 497 partits (356-141 de balanç), sis títols i deu entrenadors. Anna Caula, Joan Carles Díez, Ramon Jordana, Roberto Íñiguez, Miguel Ángel Ortega, Xavi Fernández, Èric Surís, Alfred Julbe, Bernat Canut i Laura Antoja han dirigit l’equip a la Lliga Femenina, amb Jordi Sargatal d’interí abans que arribés Íñiguez, que com Caula hi ha estat en dues etapes.
El punt d’inflexió
Les dues primeres temporades de l’equip acaben amb el mateix balanç i en la mateixa posició, i la tercera suposa un pas endavant amb els debuts en la copa i el play-off, amb Anna Caula dirigint l’equip des del cap d’any del 2011 fins al final del curs 2013/14, quan l’equip va tornar a acabar cinquè per una sospitosa derrota de l’Avenida a casa en l’últim partit contra el Bembibre. El segon comiat de l’entrenadora de l’ascens, que havia fet un pas al costat després de completar el primer curs, va fer que fos Ramon Jordana qui dirigís l’equip, que va sumar la primera victòria al pavelló on l’Uni va debutar en la categoria, a Salamanca el 10 d’octubre del 2009 (76-59), per 56-64 en la jornada 1 (15 octubre del 2014). Era la primera de les sis victòries gironines a Würzburg, la darrera de les quals aquest 22 de febrer (67-76) en el 66è partit entre els dos equips en totes les competicions. El desenllaç d’aquella temporada és inoblidable, amb l’actual tècnic de l’equip, Roberto Íñiguez, completant l’11/11 el dia de Sant Jordi de fa 10 anys (72-54), quan el club estrenava el seu palmarès amb el títol de lliga.
Europa, després d’alguna renúncia prèvia, va obrir els braços a l’Uni, que debutava en l’Eurolliga 2015/16. Des d’aleshores i de manera ininterrompuda, 132 partits continentals amb 30-40 en cinc presències en la màxima competició –hi ha dos quarts de final, sempre contra l’Avenida (2021 i 2022)– i 49-13 a l’Eurocopa. S’arriba dos cops a semifinals: el 2019 abans d’alçar el segon títol de lliga i també amb 0-2 en la final contra l’equip de Salamanca (73-65 un 5 de maig), i l’any passat.
No és tot de color rosa
Fontajau va tenir també una primera gran decepció, la final de copa el 2017 (80-76 contra l’Avenida, el 12 de febrer), l’endemà que l’equip sumés la primera victòria en el torneig en què era l’amfitrió. Aquella va ser la primera de les quatre finals seguides que disputaria contra l’equip castellà, a qui va eliminar en la semifinal a València el 2021 (6 març) abans d’alçar el títol FEB que se li resistia amb el 72-62 en la final contra les locals. El cinquè trofeu estatal a les vitrines del club, comptant les supercopes disputades com a campió de lliga, va tornar a obrir les portes de l’Eurolliga al club, que aquesta campanya es vol guanyar el passaport per tornar-hi després que el Casademont, pròxim visitant a Fontajau, el dia 30, l’hagi deixat fora aquest curs i l’anterior.
