Ens han anat bé, aques­tes set­ma­nes sen­ce­res, per posar-hi una mica més de càrrega, però érem cons­ci­ents que els tres par­tits de lliga d’abans eren molt impor­tants. Hi hem pen­sat però sense dei­xar els altres i també mirant el tema men­tal, per arri­bar-hi bé i havent tin­gut bons par­tits i en clau de joc.

Hem inten­tat con­tro­lar molt la càrrega, sem­pre que ha estat pos­si­ble, i és una cosa que amb en Roberto i el cos tècnic vam comen­tar. Hi ha una feina de no estar gai­res minuts seguits. Ens va bé per donar des­cans a les juga­do­res i per com­pe­tir millor: si són 6 minuts, ho has de donar tot aquests 6 minuts. Hem estat molt alerta amb les rota­ci­ons i en els entre­na­ments com en tota la tem­po­rada. Pot­ser la set­mana pas­sada amb un bloc per tre­ba­llar més coses, que nor­mal­ment no podem fer quan tenim doble com­pe­tició.

La idea és no can­viar gaire res­pecte al que hem estat fent fins ara. Vam arri­bar ahir [diu­menge] molt tard pel vol que teníem i aquesta set­mana hem d’ajus­tar molt bé les càrre­gues per arri­bar fines a la copa: no pas­sar-nos però poder entre­nar bé per tre­ba­llar les coses que ens calen polir i per pre­pa­rar bé el par­tit de quarts amb Ger­nika.

Amb en Pau [Oso­rio], que és el físio i amb qui tre­ba­llem més con­jun­ta­ment, també amb en Roberto, l’objec­tiu és que les juga­do­res puguin estar bé per al par­tit i per poder com­pe­tir. No se’ns va dema­nar això, perquè a vega­des hi ha mala sort, però hi posem tot l’esforç i en Roberto té molta experiència i jo, sent el meu pri­mer any, em deixo guiar per ell. És de tots junts i les deci­si­ons també ho són, això ens fa forts i tot el que fem per tro­bar l’equi­li­bri en les càrre­gues i allò pre­ven­tiu per evi­tar ensurts, i que la juga­dora es trobi a gust, és la nos­tra feina. Que es trobi al ser màxim nivell el dia de par­tit. Hi ha hagut coses? Sí, però s’han solu­ci­o­nat en els mar­ges que toca­ven i tenir un bon clima amb les juga­do­res, l’staff i l’àrea de ren­di­ment també ens ajuda.

Pre­fe­reixo par­lar d’aquest. I sabem que a vega­des hi ha mala sort. Cada dia que passa és un dia que cele­brem que s’acabi l’entre­na­ment i ningú s’hagi fet mal. Sabem que el bàsquet té aquest risc i aquesta bona comu­ni­cació, mirant de donar el 200% de cadas­cun de nosal­tres, és el que bus­quem.

És un punt fort, pot­ser tin­gui altres debi­li­tats però em dona un avan­tatge saber com és, he estat en situ­a­ci­ons que em puc emmi­ra­llar i quan era juga­dora hi havia coses que m’afa­vo­rien en estar més bé. M’hi puc posar més, a la seva pell: m’ajuda a pren­dre deci­si­ons. I sí, hi estic d’acord, tenim juga­do­res molt i molt pro­fes­si­o­nals. No conec les d’abans però aques­tes tenen una cul­tura del tre­ball, més enllà de l’entre­na­ment en quant a pre­pa­ració física, hàbits salu­da­bles... Es conei­xen molt i ajuda.

De fet va ser una de les con­di­ci­ons: fem molta feina estant a fora, a l’escal­fa­ment o en el pre­par­tit i les ruti­nes, quan anem a fer tir, o els dies que mar­xem abans i ens entre­nem a allà. Si aga­fava aquesta funció, i sent el meu pri­mer any, volia fer-ho al 100%. I estar tot el cos tècnic, sem­pre, ens dona un avan­tatge.

És que és un no parar, això. I el que dius són unes ruti­nes que s’han aga­fat des del prin­cipi i és cosa de tot l’staff. En Roberto va ser el pri­mer, des del prin­cipi, en dir que tot­hom estira. Tot­hom li dona importància al que anem fent en Pau i jo. I la juga­dora ho acaba veient, que tot i ser el meu pri­mer any, tenir aquesta res­pon­sa­bi­li­tat i con­fiança, fa que anem tots a l’una. A vega­des ni tens temps de gau­dir, però és com anem dia a dia.

Bé... És veri­tat [Riu]. A vega­des aquesta admi­ració, que també hi havia tre­ba­llat abans a la base, fa que aquest feno­men fan s’hagi diluït. Quan n’era súper tenia 18 anys i el meu somni era jugar con­tra ella, i quan vaig acon­se­guir-ho i vaig veure que tam­poc m’hi podia dedi­car pro­fes­si­o­nal­ment, o m’agra­dava molt el que estu­di­ava, va ser un dels motius per voler-ho pas­sar bé jugant a bàsquet. Retro­bar-nos, amb tota la seva experiència i com veu el bàsquet, per a mi és un regal: n’estic molt con­tenta i millora la meva tasca.

Ho és, per des­comp­tat. I estar-ho et dona avan­tatge però s’ha demos­trat que quan no en tenim, hi ha altres juga­do­res que poden fer altres coses. En els últims par­tits pot­ser no hi hagi tant encert en el tri­ple com abans però han sor­tit altres juga­do­res i han sumat. La tem­po­rada és molt llarga i hi ha juga­do­res que no han parat.

És un dels objec­tius del club i no sé si em toca a mi par­lar-ne. Al meu cap hi ha que les juga­do­res no es facin mal i arri­bar al par­tit del Ger­nika sen­ce­res i que facin el millor par­tit pos­si­ble.