Roberto Íñiguez només es podrà asseure a la ban­queta si l’Spar Girona arriba a la final. Pesa la sanció de set par­tits, amb un recurs del club que no ha pros­pe­rat. “No sé si el club ha de dir alguna cosa, però jo estic cen­trat en el dia a dia, a pre­pa­rar els par­tits i aju­dar l’equip”, expli­cava abans de mar­xar cap a Sara­gossa el tècnic, l’absència del qual a la ban­queta ha coin­ci­dit amb un bon ren­di­ment de l’equip. “En comp­tes de pren­dre’ns-ho com un pro­blema, ens ho hem pres com una opor­tu­ni­tat, amb la idea de ser fins i tot millors que abans. El meu focus i ener­gia és amb l’equip, amb el dia a dia, que crec que és com estic aju­dant”, insis­tia.

L’Spar Girona viu un bon moment, però està avi­sat de l’eli­mi­nació pre­ma­tura de la tem­po­rada pas­sada. “Hi arri­bem com un par­tit més dels últims que estem fent, i sabem que és un par­tit difícil i perillós. Els quarts de final sem­pre tenen molt perill, perquè jugues con­tra equips que hi tenen poc a per­dre. Hem de jugar el nos­tre millor par­tit, demà. El futur és l’entre­na­ment i jugar el millor par­tit pri­mer. Sabem com és la copa.” En la mateixa línia, refu­sava aven­tu­rar-se a par­lar d’una hipotètica semi­fi­nal con­tra el València, i menys encara d’arri­bar a llui­tar pel títol diu­menge: “Pre­fe­reixo par­lar del par­tit del Ger­nika, no vull par­lar de títols ni fer càbales. Estem tre­ba­llant bé, i pri­mer, el Ger­nika.” El tècnic ana­lit­zava les bas­ques: “Han can­viat molt la seva estruc­tura de joc. Poden jugar de dife­rents for­mes, amb grans o més agres­siu amb més peti­tes, i hem d’estar en alerta durant tot el par­tit.”

Íñiguez va tor­nar a par­lar de les “línies ver­me­lles” que havia mar­cat després de l’eli­mi­nació en l’Euro­copa i de la recon­fi­gu­ració de Natasha Mack i Imani Tate: “Ja vaig dir que la seva arri­bada con­di­ci­o­nava una mica la dinàmica de l’equip i que ens cos­ta­ria temps. Estan cada cop més inte­gra­des, i hem de seguir la mateixa idea.” Íñiguez ha anat eixam­plant la rotació fins a dotze juga­do­res –“amb un ibu­profèn de més o de menys, però no hi ha cap con­tra­temps per impe­dir un bon ren­di­ment”– i s’endú també Aina Car­gol.