El Girona guanya a Galícia i s’apropa a la permanència (89-99)
El Bàsquet Girona venç i convenç a Galícia (89-99). Els jugadors de Moncho Fernández han capgirat un marcador advers al primer quart i han mostrat maduresa i solidaritat per sumar la seva novena victòria del curs, la tercera com a visitants. La necessitat de guanyar era imperiosa per a tots dos adversaris, per al Leyma Corunya per intentar el miracle de sortir de la zona de descens i per al Bàsquet Girona per guanyar distància amb el seu perseguidor immediat, que també és a la zona de descens, el Covirán Granada.
Inici a contrapeu. El Bàsquet Girona arrancava encaixant un parcial de 12 a 4 que obligava a Moncho Fernández a frenar el partit. Els gironins havien de remar per eixugar la diferència en un dia no gaire encertat des del perímetre. Però arribava Juani Marcos amb un triple que tancava el primer parcial avançant als gironins per primera vegada en el partit (22-23).
Yunio Barrueta, descarat des del tir exterior, reaccionava evitant que el seu equip es despengés en el marcador. Els gironins es mantenien per davant aprofitant les pèrdues rivals però no aconseguien escapar-se del tot. Les individualitats de Brandon Taylor i Trey Thompkins en part jugaven a la contra dels propis gallecs, que tot i mantenir una rauxa anotadora elevada, permetien als gironins marxar al descans per davant (44-49).
Els pupils de Moncho Fernández aconseguien col·locar la màxima després de la pausa (+10). Una esmaixada d’Atoumane Diagne que feia tremolar la cistella sencera esdevenia el pilot d’un intent de remuntada local, però l’entrada en escena d’Aljami Durham esvaïa les il·lusions del Corunya.
El Leyma no es deixava i tornava al partit amb un triple de Yunio Barrueta que tornava a escurçar distàncies. Ara bé, cada pilota dividida acabava en mans dels gironins, que desprenien fam i ganes de reivindicar-se. Tot plegat afavoria al conjunt blanc-i-vermell (amb l’equipació negre aquest dissabte) que arribava als darrers minuts amb la paella pel mànec després d’un triple de Juani Marcos que posava la màxima diferència (+12).
El recital d’assistències de Thomas Heurtel (9) amenaçava amb un nou intent de remuntada que Thomkins alimentava: cinc punts (80-85) amb tres minuts i mig de joc obrien un mar d’oportunitats. I aleshores apareixia el geni de Juani Marcos, amb un triple que esdevenia una estocada. Però els locals encara no ho havien dit tot i Augusto Lima retallava distàncies. I altre cop, entrava en escena l’armada argentina amb un triple de Maxi Fjellerup que minvava la moral dels gallecs i gairebé era una sentència.
Brandon Taylor intentava el miracle, però Aljami Durham invocava el silenci amb un altre triple que, ara sí, esdevenia definitiu (89-99). El Girona sumava una nova victòria, una de les més col·lectives de tot el curs, que podria ser clau per a la permanència.