Hi ha visi­tes i visi­tes. I la visita d’ahir al Coli­seum de la Coru­nya estava senya­lada, subrat­llada i encer­clada en el calen­dari del Bàsquet Girona. Els juga­dors de Moncho Fernández van arran­car mala­ment però van cap­gi­rar el mar­ca­dor abans de fina­lit­zar el pri­mer quart. I a par­tir d’aquí, tot va ser bufar i fer ampo­lles (89-99). Ter­cera victòria fora de casa i novena en el còmput glo­bal del curs. Unes dades que oxi­ge­nen els giro­nins i els apro­pen una mica més a l’objec­tiu de la per­manència.

La neces­si­tat de gua­nyar era impe­ri­osa per a tots dos adver­sa­ris: per al Leyma Coru­nya per inten­tar el mira­cle de dei­xar de ser cuer i per al Bàsquet Girona per ampliar ladistància amb el seu per­se­gui­dor imme­diat, que també és a la zona de des­cens, el Gra­nada. Amb això al cap, el Girona va començar encai­xant un par­cial de 12-4 que va obli­gar Moncho Fernández a fre­nar el par­tit. Els giro­nins havien de remar per eixu­gar la diferència i així ho van fer, amb un tri­ple de Juani Mar­cos que con­su­mava la remun­tada i tan­cava el pri­mer par­cial avançant els giro­nins (22-23).

Els cata­lans van col·locar la màxima de deu punts després de la pausa, mos­trant-se sòlids i res­po­nent amb con­tundència cada intent de l’adver­sari d’amenaçar l’statu quo. El Leyma no es ren­dia i va tor­nar al par­tit amb un tri­ple de Yunio Bar­ru­eta que va tor­nar a escurçar distàncies. Ara bé, cada pilota divi­dida aca­bava en mans dels giro­nins, que des­pre­nien fam i ganes de rei­vin­di­car-se. Tot ple­gat afa­vo­ria el con­junt blanc-i-ver­mell (ahir de negre) que va arri­bar als dar­rers minuts amb la pae­lla pel mànec després d’un tri­ple de Mar­cos.

El reci­tal d’assistències de Tho­mas Heur­tel (9) amenaçava amb un nou intent de remun­tada que Thompkins va ali­men­tar: cinc punts (80-85) en tres minuts i mig de joc obrien un mar d’opor­tu­ni­tats. I ales­ho­res va aparèixer Maxi Fje­lle­rup, que va minar la moral dels gallecs amb un tri­ple que gai­rebé era la sentència.

Bran­don Tay­lor va inten­tar el mira­cle, però Aljami Dur­ham va invo­car el silenci amb un altre tri­ple que, ara sí, esde­ve­nia defi­ni­tiu (89-99). El Girona es vol que­dar a l’ACB i és més a prop de fer-ho rea­li­tat.