“S’han de fer mol­tes coses bé, son molt bons en l’aspecte ofen­siu i tenen molt clars els focus d’ano­tació. Es pas­sen molt bé la pilota, acon­se­guei­xen mol­tes cis­te­lles assis­ti­des i son capaços de jugar als dos rit­mes, a tota la pista i a mitja pista” diu Moncho Fernández abans de la visita del Breogán a Girona aquest dis­sabte (18 h), un rival que el tècnic asse­gura: “Ens exi­girà molt perquè per a nosal­tres, a més, la nos­tra defensa és la prin­ci­pal font d’atac: si estem bé al dar­rera som capaços d’ano­tar. I després enfo­car-nos en aquest joc de mitja pista, son molt agres­sius i soli­da­ris. És un equip que dona gust veure’l jugar perquè juga com a equip”. Qüesti­o­nat per la distància amb el des­cens, el gallec, que va debu­tar al cap­da­vant del Girona en el par­tit de la pri­mera volta a Lugo (77-74); manté la línia de cen­trar-se “en el què podem fer, perquè la resta suposa mal­gas­tar l’ener­gia. Em dona tran­quil·litat veure com de bé s’entrena l’equip, tre­ba­lla i com­pe­teix”.

“És un equip en majúscu­les i estic con­vençut que seran capaços de suplir-la. Son molt peri­llo­sos i ho veiem amb els resul­tats que han fet fora de casa: Andorra, Gran Canària, Coru­nya... La victòria con­tra el Basko­nia no fa tant. És un equip molt potent per això, perquè son un equip en majúscu­les i per això la con­fiança és mínima vin­gui un o no vin­gui” des­taca sobre la sor­tida de Dar­run Hilli­ard, Moncho Fernández, que adver­teix: “Nakic és un llançador excep­ci­o­nal i el tir de 3 és una de les seves armes”.

“Amb mol­tes ganes de seguir amb la nos­tra línia i cre­ient en la feina de la set­mana. És un par­tit molt impor­tant per a nosal­tres, cada par­tit és una final ara mateix i hem d’acon­se­guir les màximes victòries pos­si­bles” afirma Sergi Martínez sobre com encara l’equip un duel que els pot acos­tar a la per­manència vir­tual. “Agraïm el suport de la gent en cada par­tit, els sen­tim molt a prop quan juguem a casa i és com si tinguéssim un juga­dor més” posa en valor el capità de l’equip, que a nivell indi­vi­dual asse­gura que és la seva tem­po­rada més difícil: “Hi ha hagut moments molt bons i altres que no tant. La vida i la car­rera d’un espor­tista es basa en l’adap­tació i ara amb Moncho tinc un altre rol en una altra posició i toca aju­dar al màxim a l’equip en tot el que pugui. Si és jugant de 4, de 4 i agraït de poder jugar a bàsquet que mol­tes vega­des no som cons­ci­ents de com som d’afor­tu­nats”.