Lliga femenina

Bàsquet

L’ofici darrere el rendiment

Montse Gallegos fa prop de dues dècades que és especialista en preparació física i readaptació esportiva

Són moltes les jugadores de bàsquet que opten per preparar-se fora de temporada per millorar físicament

Dar­rere l’elit hi ha mol­tes figu­res. Algu­nes més visi­bles i d’altres invi­si­bles. Són molts els atle­tes pro­fes­si­o­nals que han expo­sat que per man­te­nir el seu nivell de ren­di­ment han hagut de fer inver­si­ons a nivell par­ti­cu­lar. La revista For­tune publi­cava el novem­bre del 2024 un arti­cle en què expli­cava els 1,4 mili­ons de dòlars que el bas­quet­bo­lista LeBron James desem­but­xa­cava cada curs, a la qual cosa atri­bu­eix l’èxit d’enca­de­nar 22 tem­po­ra­des a l’NBA. En resum, ren­dir té una impli­cació que va més enllà del que dura una tem­po­rada.

Una peça fona­men­tal d’aquesta recepta d’èxit, en el cas del bàsquet, són les per­so­nes que es dedi­quen a la pre­pa­ració física. A Cata­lu­nya, Montse Galle­gos (Bar­ce­lona, 1984) fa més d’una dècada que s’ha espe­ci­a­lit­zat en aquesta dis­ci­plina que també tre­ba­lla jun­ta­ment amb la rea­dap­tació espor­tiva. Després d’estu­diar ciències de l’acti­vi­tat física i l’esport, i d’espe­ci­a­lit­zar-se en pre­venció i rea­dap­tació de lesi­ons i alt ren­di­ment, Galle­gos va arren­car el seu peri­ple labo­ral a Lleida. A Ponent es va incor­po­rar a l’equip de lliga EBA (actual ter­cera FEB), on, amb el pas del temps, va pas­sar de ser la pre­pa­ra­dora aju­dant a exer­cir de titu­lar. “Tenia a l’equip gent de fora, de cul­tu­res dife­rents, i em deien: “A mí una chica no me entrena...” Vaig haver de tre­ba­llar molt, fer algun cafè i dedi­car-hi mol­tes hores. Quan es va aca­bar l’etapa de Lleida deci­deixo tor­nar a Bar­ce­lona i faig pre­pa­ració física de pri­me­res cata­la­nes i altres cate­go­ries. I tot això ho faig com­pa­gi­nant feina de clas­ses diri­gi­des a gim­na­sos”, explica.

Així va anar enca­de­nant tre­balls fins a crear la seva pla­ta­forma d’entre­na­ments (Recen­tre­na­mi­ento.com), a través de la qual també ajuda a fer pre­pa­ra­ci­ons físiques a mida per a juga­dors i juga­do­res de for­mació, clubs i altres enti­tats.

Figura incom­bus­ti­ble, el destí va voler que un peri­o­dista la posés en con­tacte amb una juga­dora amb recor­re­gut a Lliga Feme­nina i Lliga 2 (actual Lliga Cha­llenge) que bus­cava una pro­fes­si­o­nal amb qui tre­ba­llar fora de tem­po­rada, i així va fer el pas a l’elit del bàsquet. “Havia tre­ba­llat amb molts tipus de per­fils d’espor­tis­tes; quads, fut­bol, ten­nis­tes, gol­fis­tes... Però amb juga­do­res mai. Tot i que el bàsquet ha sigut l’esport que he jugat tota la vida. La Vero Sánchez va ser qui em va obrir la porta. La tem­po­rada que va fer després de tre­ba­llar amb mi va obte­nir uns bons resul­tats, el seu equip va ascen­dir, i a par­tir d’aquí tot va ser boca-ore­lla. Anava tenint bon retorn i cada vegada m’ana­ven arri­bant més juga­do­res de Lliga Feme­nina que volien una pre­pa­ra­dora física als estius.”

Rea­dap­tar i adap­tar-se

Una altra de les espe­ci­a­li­tats de Galle­gos és la rea­dap­tació, el procés de pre­pa­rar física­ment els atle­tes durant la tran­sició de la recu­pe­ració d’una lesió i en el trans­cor­re­gut del man­te­ni­ment físic de la resta del cos previ a l’alta. “És un tre­ball en cadena. Quan algú es lesi­ona va al metge i després aquest el deriva a fisi­o­teràpia. A par­tir d’aquí, quan es passa a fase aguda, es posa en mans del rea­dap­ta­dor i després pas­ses al pre­pa­ra­dor”, pun­tu­a­litza l’experta. I afe­geix: “Quan hi ha una per­sona que es lesi­ona, jo començo a tre­ba­llar amb ells les parts no afec­ta­des a la vegada que els fisi­o­te­ra­peu­tes trac­ten les zones del cos lesi­o­na­des. Per exem­ple, si et lesi­o­nes un genoll, tre­ba­llem el tronc supe­rior fins que el fisi­o­te­ra­peuta dona el vis­ti­plau i després comen­cem la pre­pa­ració física, però sem­pre tenint en compte que es ve d’una lesió. L’ideal seria que això estigués com­bi­nat amb més pro­fes­si­o­nals: nutrició, psi­co­lo­gia i podo­lo­gia.” Per a Galle­gos, que ha acom­pa­nyat mol­tes juga­do­res en el ter­ra­bas­tall que suposa recu­pe­rar-se de llar­gues lesi­ons, hi ha alguns ele­ments que són fona­men­tals: “Cal saber escol­tar, tenir clar què toca en cada moment, qui­nes tas­ques fer per superar les pors i gene­rar un vin­cle que segu­ra­ment va més enllà del de juga­dor-entre­na­dora. Pas­ses mol­tes hores amb aque­lla per­sona i hi has de con­fiar molt perquè hi ha la salut en joc per ren­dir.”

L’estrès i l’alt ren­di­ment

L’estrès és un fac­tor de risc de lesi­ons en l’esport d’alt ren­di­ment. I aquest és un ele­ment que també es pot entre­nar. “L’alt ren­di­ment no és salut. Al final, si no t’has cui­dat des del prin­cipi aca­bes amb afec­ta­ci­ons quan et reti­res. Tot s’ha d’entre­nar, l’estrès també. Per això sem­pre afe­geixo tas­ques neu­ro­cog­ni­ti­ves perquè cada vegada sur­ten més estu­dis que par­len que s’ha de tre­ba­llar”, explica.

Galle­gos defensa que s’ha de tre­ba­llar la capa­ci­tat d’estrès. “Amb els anys he après que es poden dur a terme tas­ques que gene­ren inco­mo­di­tats per entre­nar l’estrès. Perquè cal tenir en compte que si algú sem­pre està en una zona de con­fort i mai s’ha posat en situ­a­ci­ons d’inco­mo­di­tat, després es poden pro­duir lesi­ons o no es ren­deix igual perquè el cos s’ha aco­mo­dat. Per mi el fi no jus­ti­fica els mit­jans, però s’ha d’entre­nar amb moments d’inco­mo­di­tat, perquè l’alt ren­di­ment també és això”, con­clou

Incidència de lesions
El tronc inferior té una taxa d’incidència de lesions molt major (87%) que el superior en el bàsquet.
Turmells i genolls.
Són les parts del cos que més es lesionen en la pràctica del bàsquet professional (‘Epidemiologia de lesions de bàsquet’, 1998).
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)