El Nou Con­gost és una pista com­plexa. El Baxi Man­resa només hi ha per­dut tres par­tits de lliga aquesta tem­po­rada. Per assal­tar el fortí del Bages cal fer un bon par­tit de cap a peus i, ahir, el Bàsquet Girona no va poder exe­cu­tar aquest guió (95-84). Amb l’esqua­dra argen­tina des­a­pa­re­guda i amb Ike Iro­egbu i Min­dau­gas Susinskas car­re­gats de fal­tes, va ser Pep Bus­quets (20 punts) qui va bri­llar en un intent de remun­tada que va que­dar apla­cat pel coixí de punts local però que va maqui­llar el resul­tat final.

Els cau­sants d’aquest resul­tat van ser la pare­lla nord-ame­ri­cana del Man­resa que va enllu­er­nar el con­junt gironí: Came­ron Hunt (30 punts) i Der­rick Als­ton Jr. (22 punts) van ser els res­pon­sa­bles de més de la mei­tat de l’ano­tació del seu equip. La victòria per­met als de Diego Ocampo esta­blir-se encara més a la zona de play-off. D’altra banda, els juga­dors de Moncho Fernández van sumar la divui­tena der­rota d’aquesta tem­po­rada, tot i que seguei­xen fora de la zona de des­cens gràcies al marge de tri­omfs res­pecte del Gra­nada.

Der­rick Als­ton, campió de la lliga amb el TDK Man­resa la tem­po­rada 1997-98, pre­si­dia la grada per veure el seu fill jugar con­tra el Girona. El par­tit arren­cava amb els visi­tants ben col·locats al ter­reny de joc i un par­cial de 2 a 6. El som­riure gironí dura­ria poc: Der­rick Als­ton Jr. esmai­xava la cis­te­lla per avançar els bagencs i cele­brava els punts amb la carac­terística gesta que el seu pare havia fet en els anys noranta.

Els visi­tants juga­ven al ritme dels con­trin­cants que, amb un moti­vat Als­ton a la pista, cada vegada tenien més mal­de­caps per evi­tar el des­as­tre. Els pro­ble­mes en defensa es tras­lla­da­ven en atac, en què els de Moncho Fernández encai­xa­ven un 16 a 3 de par­cial que obli­ga­ven el tècnic gallec a fre­nar el par­tit. I un ins­pi­radíssim Came­ron Hunt posava el dit a la nafra amb tres tri­ples pràcti­ca­ment con­se­cu­tius (26-18). Als­ton pre­nia el relleu a Hunt per seguir amb la seva festa par­ti­cu­lar. El Man­resa, amb un coixí de 10 punts, inten­tava tren­car el par­tit.

El Girona es resis­tia. Un tap estra­tosfèric d’Yves Pons revi­fava el seu equip, que reta­llava distàncies i es col·locava a cinc. Però, just en aquell moment, Hunt (20 punts al des­cans) tor­nava a ano­tar un tri­ple que apa­gava les espur­nes en arri­bar a l’equa­dor (52-43). Tor­nant de la pausa, els tri­ples de Juani Mar­cos i Pep Bus­quets sos­te­nien el Bàsquet Girona, que es col·locava a sis. La irrupció de Gui­llem Jou atu­rava l’ímpetu visi­tant, que no acon­se­guia igua­lar el ritme frenètic del Man­resa.

L’entrada en escena fatídica de Jarod Lucas, per­dent una pilota, encai­xant un tap i come­tent una anti­es­por­tiva en menys d’un minut, per­me­tia al Man­resa col·locar un +14. Que­da­ven encara sis minuts, però la ges­ti­cu­lació no ver­bal de Moncho Fernández, visi­ble­ment enfa­dat, donava a enten­dre que les pos­si­bi­li­tats de cap­gi­rar la situ­ació eren més que com­ple­xes.

Un 2+1 d’Als­ton Jr. posava la soga al coll al con­junt gironí (+19). Ales­ho­res apa­rei­xia Bus­quets per lide­rar un intent de remun­tada que que­dava apla­cat per la diferència de punts però que ser­via per maqui­llar el resul­tat. I Hunt, des del tir lliure, posava el punt final.