El Nou Congost és una pista complexa. El Baxi Manresa només hi ha perdut tres partits de lliga aquesta temporada. Per assaltar el fortí del Bages cal fer un bon partit de cap a peus i, ahir, el Bàsquet Girona no va poder executar aquest guió (95-84). Amb l’esquadra argentina desapareguda i amb Ike Iroegbu i Mindaugas Susinskas carregats de faltes, va ser Pep Busquets (20 punts) qui va brillar en un intent de remuntada que va quedar aplacat pel coixí de punts local però que va maquillar el resultat final.

Els causants d’aquest resultat van ser la parella nord-americana del Manresa que va enlluernar el conjunt gironí: Cameron Hunt (30 punts) i Derrick Alston Jr. (22 punts) van ser els responsables de més de la meitat de l’anotació del seu equip. La victòria permet als de Diego Ocampo establir-se encara més a la zona de play-off. D’altra banda, els jugadors de Moncho Fernández van sumar la divuitena derrota d’aquesta temporada, tot i que segueixen fora de la zona de descens gràcies al marge de triomfs respecte del Granada.

Derrick Alston, campió de la lliga amb el TDK Manresa la temporada 1997-98, presidia la grada per veure el seu fill jugar contra el Girona. El partit arrencava amb els visitants ben col·locats al terreny de joc i un parcial de 2 a 6. El somriure gironí duraria poc: Derrick Alston Jr. esmaixava la cistella per avançar els bagencs i celebrava els punts amb la característica gesta que el seu pare havia fet en els anys noranta.

Els visitants jugaven al ritme dels contrincants que, amb un motivat Alston a la pista, cada vegada tenien més maldecaps per evitar el desastre. Els problemes en defensa es traslladaven en atac, en què els de Moncho Fernández encaixaven un 16 a 3 de parcial que obligaven el tècnic gallec a frenar el partit. I un inspiradíssim Cameron Hunt posava el dit a la nafra amb tres triples pràcticament consecutius (26-18). Alston prenia el relleu a Hunt per seguir amb la seva festa particular. El Manresa, amb un coixí de 10 punts, intentava trencar el partit.

El Girona es resistia. Un tap estratosfèric d’Yves Pons revifava el seu equip, que retallava distàncies i es col·locava a cinc. Però, just en aquell moment, Hunt (20 punts al descans) tornava a anotar un triple que apagava les espurnes en arribar a l’equador (52-43). Tornant de la pausa, els triples de Juani Marcos i Pep Busquets sostenien el Bàsquet Girona, que es col·locava a sis. La irrupció de Guillem Jou aturava l’ímpetu visitant, que no aconseguia igualar el ritme frenètic del Manresa.

L’entrada en escena fatídica de Jarod Lucas, perdent una pilota, encaixant un tap i cometent una antiesportiva en menys d’un minut, permetia al Manresa col·locar un +14. Quedaven encara sis minuts, però la gesticulació no verbal de Moncho Fernández, visiblement enfadat, donava a entendre que les possibilitats de capgirar la situació eren més que complexes.

Un 2+1 d’Alston Jr. posava la soga al coll al conjunt gironí (+19). Aleshores apareixia Busquets per liderar un intent de remuntada que quedava aplacat per la diferència de punts però que servia per maquillar el resultat. I Hunt, des del tir lliure, posava el punt final.