El pas de la innocència a l’edat adulta

Aquell 23 d’abril del 2015, l’Uni ja tenia una dècada d’història a les espatlles. Una dècada de picar pedra, una dècada de tossuderia i de lluita davant certa incomprensió de bona part de la societat gironina (i també de la seva classe política). Però aquell 23 d’abril ho va canviar tot.

Aquell títol de lliga ho va precipitar tot, o potser no va ser el títol, sinó com es va omplir Fontajau. Recordo encara ara veure directius moments abans de començar el partit fregant-se els ulls entre l’emoció i l’espant de veure el pavelló ple i com una multitud que havia quedat fora maldava per entrar.

Els 800 irreductibles de sempre s’havien multiplicat. El partit, la final, va ser plàcida. Guanyem i aixequem la copa, i Fontajau esclata de joia amb les nenes (perquè llavors l’Uni eren les nenes). Abraçades, plors i emoció. Ja no hi hauria marxa enrere. Havíem entrat en l’edat adulta.

Recordo també els dies posteriors de celebracions i de com la ciutat havia guanyat un referent. I de lluita, perquè en l’Uni i en l’esport femení no es deixa mai de lluitar. Recordo com, en una llarga reunió a l’ajuntament amb totes les institucions presents, s’estudiava la viabilitat de jugar l’Eurolliga, perquè el títol de lliga ho comportava. La delegació de l’Uni, encapçalada per Joan Soler, va haver de fer mans i mànigues per arrencar un compromís de suport institucional. Que de ben segur no s’hauria assolit sense la intervenció contundent de Joaquim Vidal i Cayetano Pérez (llavors patrocinadors de l’equip), també presents en la reunió. Va ser una nova victòria, i aquesta vegada compartida amb molta gent.

Aquell estiu del 2015 ens guardava una darrera sorpresa. La Federació Espanyola de Bàsquet va decidir, saltant-se la seva normativa, adjudicar la plaça d’Eurolliga al Perfumerías Avenida i va enviar l’Uni a una prèvia. La societat gironina va respondre a aquest greuge. Van ser dies de denunciar-ho i de seguir lluitant (la lluita, sempre la lluita) fins a aconseguir una rectificació i, ara sí, assolir la plaça d’Eurolliga.

I així és com aquella primavera i estiu del 2015 un dels clubs de la ciutat va passar de la innocència a l’edat adulta.