La veritable hora de la veritat
Bàsquet. Eurolliga. El Barça afronta el primer duel de quarts a la Salle Gaston Médecin amb l’objectiu de vèncer el Mònaco i arribar al Palau la setmana vinent amb el factor pista capgirat
Si el Barça, amb la premissa de tenir el factor pista en contra, hagués pogut triar a la carta el seu rival en els entremaliats quarts de final de l’Eurolliga, probablement hauria escollit el Mònaco i s’hauria decantat per no mesurar forces ni amb els grecs Olympiacòs i Panathinaikòs, ni amb el turc Fenerbahçe, que fan més por. Dit i fet. El Barça afronta avui a la pista del conjunt monegasc el primer dels dos partits a fora (19 h) de la sèrie al millor de cinc en què necessita un triomf a la Salle Gaston Médecin avui o divendres per capgirar el factor pista i arribar al Palau amb possibilitats de segellar l’accés a la final a quatre. Cinquè en la fase regular amb 24-10 –el Mònaco ha acabat quart amb 21-13–, l’equip de Joan Peñarroya ha fet els deures en el marc d’un context de baixes nombroses i sensibles i el màxim nivell que ha adquirit l’Eurolliga. L’any passat, amb Roger Grimau, va tenir el factor pista favorable en el quarts contra l’Olympiacòs i no li va servir de res. El Mònaco, de fet, va ser en la fase regular un rival més agraït per als blaugrana. Al Palau, el Barça va vèncer per 86-71 i al Principat es va imposar per 84-98, precedents que conviden a l’optimisme contra un rival liderat pel base nord-americà Mike James, la seva gran estrella. L’altre director de joc del Mònaco és l’exBarça Nick Calathes, d’un perfil diametralment oposat i referència d’un bàsquet de control. Generalment, se’l pot flotar (4,2 punts). Però més val no jugar amb foc.
El factor Daniel Theis
L’entrenador del Barça, Joan Peñarroya, elogia el rival, al qual defineix com “un equip d’estrelles” i un “clar aspirant a ser campió”. Adverteix, però, que el conjunt monegasc, “el punt fort del qual era clarament el joc exterior”, ha reforçat a més les seves opcions de fer mal a la pintura amb la incorporació del pivot alemany i exNBA Daniel Theis, que complicarà encara més la sèrie. “Ja tenien jugadors molt contrastats i ara n’han incorporat un altre molt important, amb experiència, que sap el que toca fer a cada moment, tant al davant com al darrere. Theis els ha fet fer un salt de qualitat i encara són més perillosos”.
El factor Vesely
Per sort, la tornada de Jan Vesely, un jugador de característiques similars permetrà al Barça igualar les forces dins la zona. “Jan és un jugador importantíssim en els nostres esquemes ofensius i defensius, però no solament en els nostres, en els últims deu anys ha estat un jugador vital en l’Eurolliga. Ens dona un altre registre diferent als dels altres cincs que tenim i ens anirà molt bé”, comenta Peñarroya. El tècnic, però, admet que després de dos mesos lesionat, Vesely “segurament no estarà al cent per cent” en aquesta sèrie, “però aquí l’important és l’experiència que ens ha de donar i el seu saber estar en partits d’aquest tipus”. Peñarroya creu que “pel talent i la forma de jugar els dos equips, seria lògic que fossin partits de puntuacions alta”, però el preparador català té clar que, per emportar-se la sèrie, els seus jugadors “no solament poden pensar” a guanyar l’intercanvi de cops.
“Hem de ser prou sòlids en els dos costats de la pista”, adverteix, alhora que ressalta que l’equip “està bé, arriba en una bona dinàmica i amb molt bona mentalitat”. Fins i tot Peñarroya creu que “una mica d’eufòria tampoc ve malament, en un curs en què tot han estat garrotades i negativitat”.
