Pri­mer de tot: eli­mi­natòria oberta. Diu­menge a la Fon­teta de Sant Lluís (19 h) les verd-i-negres volen mos­trar el mateix caràcter gua­nya­dor que van mos­trar ahir. Les de Vizcaíno han aca­bat el curs a un nivell bru­tal. Ahir van tor­nar a demos­trar el seu punt d’honor amb una remun­tada ines­pe­rada de 17 punts (34-51) amb la cam­pi­ona de WNBA Fie­bich impa­ra­ble amb Tor­rens i Ale­xan­der. Però van començar a reta­llar fins a entrar als últims 30 segons a només dos punts (60-62). Una der­rota amb regust de victòria. Una festa davant de 1.505 espec­ta­dors. Anna Cruz, la lle­genda de Bada­lona, va viure el que hau­ria pogut ser el seu dar­rer par­tit a la seva ciu­tat natal. I ho va fer amb una exhi­bició a tots nivells. De nivell com­pe­ti­tiu, com ha fet sem­pre; de nivell de talent, com ha demos­trat sem­pre, i sig­nant un par­tit indi­vi­du­al­ment rodó: 26 minuts, 13 punts, 5 rebots, 4 assistències, 3 recu­pe­ra­ci­ons i 16 de valo­ració. Real­ment molts afi­ci­o­nats es pre­gun­ta­ven: per què plega Anna Cruz? Doncs perquè ho ha vol­gut dei­xar pre­ci­sa­ment sense arros­se­gar-se com ha pas­sat amb mol­tes altres lle­gen­des ante­ri­ors. Ho deixa a un nivell alt i demos­trant que si no con­ti­nua és perquè no vol. Molta sort Anna, una lle­genda viva del bàsquet català.