Un voler i no poder. El Bàsquet Girona plantava a cara a tot un Real Madrid en un partit igualat però que es decantava a favor dels blancs gràcies a les individualitats de Dzanan Musa i Mario Hezonja. El bosnià amb sis triples (gairebé tots al tercer quart) i el croat (amb 9 punts als darrers deu minuts) decantaven la balança a favor dels blancs, que sumaven la seva dissetena victòria consecutiva en lliga.

El Madrid arribava a la cita després d’una doble derrota a l’Eurolliga però amb ganes de prolongar el seu registre de victòries a l’ACB. Més erràtics del que és habitual, les genialitats permetien als blancs avançar-se, però les pilotes perdudes i un encertat Yves Pons capgiraven el marcador després d’un parcial de 10 a 0 (15-9). Tot plegat mentre el duel de bases argentins encisava al públic present.

Els triples sostenien al conjunt gironí, que davant l’amenaça interior del Madrid, veia en l’encert exterior un bri d’esperança. Els de Chus Mateo, tot i jugar amb la seva tercera rotació pel desgast d’Eurolliga, plantejaven un duel físic que els costava igualar als gironins. La pitjor notícia per als locals era veure com en súper Mario entonava el canell. I un triple del croat empatava el partit (23-23) després d’un parcial desfavorable de 2 a 11 que tornava a avançar als visitants.

Una antiesportiva d’Yves Pons sobre Andrés Feliz generava una reacció iracunda en el públic que, alhora, veia com els blancs de mica en mica estiraven el marcador. Res podia evitar, però, que els jugadors de Moncho Fernández arribessin al descans per sota en el marcador (29-34).

El Girona tornava del descans amb energia, i aconseguia igualar el xoc, però dos triples consecutius de Dzanan Musa esvaïen la remuntada. Semblava que els gironins havien d’extreure la seva millor versió per poder intentar competir amb una versió descafeïnada del Madrid que senzillament aprofitava el canell de Musa per afusellar en un tercer quart excels del bosnià que col·locava la màxima (+11).

Sense Musa en pista, el Girona aprofitava per tornar-se a posar a dins del partit després d’un parcial de 8 a 2 (61-63). Li agradava tan poc aquesta situació a Chus Mateo que es veia obligat a posar a pista al seu quintet de gala: Campazzo, Tavares, Musa i Rathan-Mayes sortien amb el partit empatat per treure les castanyes del foc. I l’estratègia resultava efectiva. Els blancs estiraven el marcador (+5) amb dos minuts i mig restants de partit. El desencert gironí i el talent individual de súper-Mario impedien al Girona aconseguir la victòria.