Guanyar un equip que té unes despeses d’explotació que, segons publicava AS a mitjans d’abril, voregen els 44 milions d’euros en la secció de bàsquet, no és cosa fàcil. Els diners atrauen el talent, i és innegable que en la plantilla del conjunt blanc n’hi ha. Ara bé, el Bàsquet Girona va ser capaç de competir, ahir, (71-79) contra una banqueta farcida d’estrelles i que arribava carregada de minuts després de dues derrotes consecutives en l’Eurolliga.

Els gironins van començar sorprenent els jugadors de Chus Mateo, que donava descans a algunes figures importants. Altres peces clau, com ara Facundo Campazzo, no fallaven a la cita. De fet, el base del Madrid protagonitzava un duel amb Juani Marcos en un primer quart en què els gironins sorprenien els rivals gràcies a l’encert exterior (5/11 en T3). Ara bé, la bombolla gironina es punxava amb un 0/11 en triples en el segon parcial que permetia als blancs arribar al descans dominant el marcador (29-34). I, pitjor encara, posaven en escac la recepta que fins ara tants bons plats havia cuinat.

La rotació del Madrid, que donava minuts a jugadors menys protagonistes, com ara Fernando, Ndiaye i González, permetia al Girona amenaçar l’statu quo del conjunt blanc. Un club que, a més, no es podia ni permetre arribar a la pròrroga perquè tenia l’AVE a les 15.10 h. I qui tenia ganes de pujar-hi era Dzanan Musa, que va fer un recital de llançaments exteriors (6/7 T3, de què 5 en el tercer parcial) que van posar la màxima diferència (+11) en el marcador.

El Girona, però, sabia patir i ressuscitava amb un encertat Yves Pons i amb un incansable Martinas Geben al rebot. Sense Musa en pista, els locals aprofitaven per tornar-se a posar dins del partit (63-63). Li agradava tan poc aquesta situació a Chus Mateo que es veia obligat a posar a pista el seu quintet de gala: Campazzo, Tavares, Musa, Hezonja i Rathan-Mayes sortien amb el partit empatat per treure les castanyes del foc. I l’estratègia resultava efectiva.

Mario Hezonja demostrava que el sobrenom de super-Mario té una raó de ser. El croat esvaïa els fantasmes amb un triple que desencallava el partit i es carregava l’equip a l’esquena amb individualitats d’aquelles que ompliran el seu vídeo de highlights d’aquesta temporada. El tècnic madrileny el mantenia en pista tot el darrer quart, conscient que el seu talent marca diferències. I així es constatava: els blancs estiraven el marcador amb dos minuts i mig restants de partit. El desencert gironí acabava de constatar que David no tenia armes suficients per superar Goliat. El gegant blanc marxava de Girona prolongant la seva ratxa de triomfs (17) consecutius en lliga.

Tot plegat en una jornada marcada també per la victòria del Granada contra el Manresa (86-80) que allunya una mica més la permanència matemàtica dels gironins.