Cada dia com diumenge
El final de curs de l’Spar Girona, amb el partit més trepidant del curs a Fontajau, revela què pot oferir l’equip en l’Eurolliga en espera de la fusió amb el Girona
L’Spar Girona va tancar abans-d’ahir la seva setzena temporada a la Lliga Femenina eliminat a semifinals pel Casademont (88-75), forçant la pròrroga (77-58) en la tornada després d’haver perdut de 19 a Saragossa i quan l’equip ja s’havia assegurat la plaça per a l’Eurolliga, competició que en les cinc anteriors presències de l’Uni ja va deixar grans nits a Fontajau en partits trepidants i del màxim nivell com el de diumenge. El bitllet per anar en primera pel Vell Continent era un objectiu estratègic per al club, la unió del qual amb el Bàsquet Girona s’acabarà fent abans del curs que ve. “A final de temporada, si tot s’ha alineat, no només dels dos clubs sinó també temes burocràtics, serà una realitat”, va dir Stefi Batlle, la directora general del club de Marc Gasol, fa quasi un mes a aquest diari. “Hem treballat conjuntament tota la temporada, va per bon camí però avui encara no està concretat”, afirmava Cayetano Pérez fa quinze dies abans del play-off. El president reconeixia que ja van de bracet “en moltes àrees”, mentre que el director esportiu, Pere Puig, hi afegia: “S’estant fent passos molt sòlids i sense l’ajuda del Bàsquet Girona aquest any, que ens ha permès professionalitzar algunes àrees del club, no hauríem pogut arribar fins on ho hem fet.”
La lletra
La sintonia és bona i, ara, faltarà conèixer la lletra, però l’Uni, que aquest juny farà 20 anys, ja prepara la temporada que ve i, un dels primers passos en la parcel·la esportiva, passa per la banqueta. “Després de l’oferta d’Schio, vaig dir al club que si entrenava ho faria aquí. És el dubte que tinc, entrenar l’Uni o descansar”, va dir Roberto Íñiguez, que en un lapsus va revelar l’equip del qual havia rebutjat una oferta. El tècnic, que també explicava haver dit que no a un equip d’Hongria, afirmava: “Si el club m’espera, me’n vaig a casa i en fred es decideixen millor les coses. I si decideix no esperar, chapeau i ho entenc. Passi el que passi això és casa meva, segueixi o no, i me n’alegro perquè m’estimo la gent d’aquí.” El vitorià posava en relleu la seva situació en contrast amb la de després de guanyar la lliga el 2015 quan va agafar l’equip per substituir Ramon Jordana i es va acabar convertint en una figura molt controvertida quan dirigia l’Avenida. El conjunt castellà, que es queda sense Eurolliga perquè quedant eliminat a semifinals i amb el Jairis havent guanyat la copa és el cinquè del rànquing FEB, no jugarà la final pel títol de lliga per primer cop des del 2005 –el 2020 no n’hi ha per la covid-19–, quan es funda l’Uni Girona i el títol és per l’Universitat de Barcelona amb el Ros Casares subcampió. L’any següent, arribaria la primera de les 8 lligues que hi ha a les vitrines de Salamanca, les dues darreres de les quals amb Íñiguez (2021 i 22).
La presència del vitorià a la banqueta des de l’estiu per segon cop a Girona és, doncs, una de les qüestions a resoldre. “És un any fantàstic, n’estic molt feliç i per descomptat que volíem arribar a les finals, però n’estic molt orgullosa de l’experiència. M’estimo la ciutat, la seva gent i els aficionats, és tot fantàstic”, deia Klara Lundquist, escollida en el cinc ideal sent-ne la quarta en valoració en el seu debut a la Lliga Femenina. La sueca seguirà la temporada que ve, com Chloe Bibby, la segona del rànquing i MVP de la competició, també en el seu primer any a l’estat. L’australiana és la única peça confirmada pel club, en paraules del seu president l’endemà que signés la renovació, quan ja era als EUA per incorporar-se a la pretemporada de les Valkyries. La plantilla del retorn a l’Eurolliga ja té una plaça d’extracomunitària i, l’altra, difícilment serà Imani Tate, que va arribar al mateix temps que Natasha Mack –passaport macedoni– per substituir Maya Caldwell. “Veient com ha jugat l’equip tota la temporada, quan vaig fitxar ja sabia a què jugava tothom i era fantàstic. Vaig trobar el meu lloc amb l’ajuda de l’entrenador”, va dir l’estatunidenca acabat el darrer partit. “No ho sé, encara hem de parlar però jo estic molt contenta, ho he estat tot l’any i he de donar les gràcies al club per donar-me l’oportunitat de jugar l’Eurocopa i ja veurem què passa l’any que ve”, reconeixia Carol Guerrero, que arribava a l’estiu procedent del Barça CBS i que sense Bibby, en el play-off, acreditava 10 punts (43 % triples), 3,3 rebots i 8,8 de valoració en 21:53 de mitjana. En els 27 partits de lliga –es lesiona contra el Campobasso a la fase de grups de l’Eurocopa– 5,6 (38%), 2,4 i 6 en 14:46. L’Uni, a més, té fitxades Juste Jocyte i Laura Quevedo, que arribaran a Fontajau procedents de l’Asvel, el botxí en els quarts de l’Eurocopa.
Els números
La temporada de l’Spar Girona, la segona seguida sense cap títol –ni la Lliga Catalana– va ser la del millor inici gironí a la lliga (11-0), la del tercer títol de campió d’hivern –ho va ser les temporades que guanya la lliga– i la que l’equip acaba primer un cop disputades totes les jornades (26-4). “Prioritzo l’orgull per la lliga regular de l’equip i ho faig per la pau que em dona, la sensació d’haver fet la meva feina. És molt important per a mi i la sanció no, me n’oblidaré com de les victòries i les derrotes i em va semblar exagerada. Ho és i hi van influir moltes més coses. Però em quedo amb la resta”, destacava Íñiguez, qüestionat per la sanció de 7 partits que va rebre per la desqualificació en el duel contra el València, quan l’equip encaixava la darrera derrota en la lliga regular.
