El Girona juga aquest ves­pre (19.30 h) el penúltim par­tit del curs lluny de Fon­ta­jau, on acre­dita 3-12, a la pista de l’Andorra; que du una victòria més en la clas­si­fi­cació. L’equip gironí, que encara ha de visi­tar el Barça i acaba el ter­cer curs en la cate­go­ria con­tra el Lleida a casa, pot asse­gu­rar-se la per­manència matemàtica si gua­nya i, demà, el Gra­nada i el Coru­nya per­den. Són tres victòries de marge quan fal­ten qua­tre jor­na­des, però amb tots dos hi té l’ave­rage par­ti­cu­lar per­dut: per 34 punts amb el Gra­nada (52-82 i 78-74) i per 7 amb el Coru­nya (89-99, 81-98 a casa en el dar­rer par­tit amb Fotis Kat­sika­ris), con­tra el qual va sumar la seva dar­rera victòria com a visi­tant. “Quan acon­se­guei­xes un objec­tiu estàs més tran­quil, però res can­via, passi el que passi. El més impor­tant és el procés i no el resul­tat: què hem de fer, què és a les nos­tres mans, què depèn de nosal­tres, en lloc de què passa si gua­nyem o per­dem”, diu Moncho Fernández, que du 8-11, 3-7 a fora de casa.

El Girona va sumar qua­tre victòries lluny de Fon­ta­jau en la tem­po­rada del debut en la lliga, quan s’asse­gu­rava la sal­vació en el dar­rer des­plaçament, a Sara­gossa, en la penúltima jor­nada (88-95 en la segona pròrroga). I la tem­po­rada pas­sada cinc, en els dos pri­mers des­plaçaments, en el quart (jor­nada 8) i en els dos últims (32 i 33). La per­manència va ser un fet a falta de tres par­tits, pre­ci­sa­ment abans del salt ini­cial a Vitòria (92-96), per la der­rota del Gra­nada a Madrid (94-80), on l’equip tallava una mala ratxa d’11 der­ro­tes com a visi­tant. El Coru­nya, que abans-d’ahir superava el Barça i que va debu­tar a l’ACB amb victòria con­tra el Madrid, té dues victòries com a visi­tant (101-106 a Lleida abans de pre­ci­pi­tar l’adeu de Kat­sika­ris) i visita el Bil­bao, empa­tat amb el Girona –l’ave­rage par­ti­cu­lar és per als cam­pi­ons de la Copa FIBA per 7 (100-94 a Fon­ta­jau i 96-83 al Bil­bao Arena). Els de Jaume Pon­sar­nau se sal­ven gua­nyant demà. El Gra­nada, com el Coru­nya, també acre­dita cinc tri­omfs a casa i dos a fora, en el seu cas a Girona i a Lugo (74-92).

“És un equip molt potent ofen­si­va­ment, amb molta qua­li­tat, i ser capaços de fre­nar un dels seus punts forts serà una de les claus”, des­ta­cava Moncho en referència al con­junt de Joan Plaza, que des que va relle­var Natxo Lezkano suma sis tri­omfs en 13 jor­na­des, el pri­mer des quals en la seva estrena a la bom­bo­nera, on el Girona queia la tem­po­rada pas­sada per 93-66, con­tra el València (86-84). L’Andorra també se salva aquesta jor­nada si gua­nya o, també, si per­den el Coru­nya i el Gra­nada. “Com gai­rebé sem­pre, evi­tar els errors inne­ces­sa­ris, tenir una mica de for­tuna i tre­ba­llar sent bons en l’esforç i la inten­si­tat. No hi ha recep­tes màgiques, tot passa per aquí”, és el camí que indi­cava Fernández, que recu­pera Min­dau­gas Susinskas però que no dis­po­sarà de Jarod Lucas. El club va comu­ni­car-ne la baixa ahir a la nit per “una con­trac­tura cer­vi­cal lleu arran d’una topada amb el cotxe”.

Jer­rick Har­ding és el màxim ano­ta­dor de la lliga amb més de 3 punts de diferència res­pecte del segon, Der­rick Als­ton Jr. (17,1). L’exju­ga­dor del Man­resa és el segon de l’ACB en valo­ració, dar­rera Ante Tomic i empa­tat amb qui era el seu com­pany d’equip la tem­po­rada pas­sada al prin­ci­pat: l’ara base del València Jean Mon­tero. El con­junt taronja ve dis­sabte a Fon­ta­jau, en el que serà el ter­cer par­tit a casa con­tra un dels tres pri­mers de la clas­si­fi­cació. “En els dos par­tits vam tenir pos­si­bi­li­tats de victòria; era l’objec­tiu quan jugues con­tra un equip gran ser com­pe­ti­tiu, i l’hem com­plert amb escreix, però la llàstima és que per petits detalls va sor­tir creu. I també per la qua­li­tat del rival”, recor­dava Moncho en referència a les der­ro­tes amb el Madrid i el Tene­rife, per 71-79 i 84-93. “No ens ha pas­sat fac­tura perquè vam fer mol­tes coses bé i és la línia que hem de seguir per ser com­pe­ti­tius en tots aquests par­tits que ens que­den”, hi afe­gia.