El punt de mira ben afinat

Una victòria que podria valer una per­manència. El Bàsquet Girona va con­que­rir ahir el pavelló Toni Martí d’Andorra (97-106) i va sumar així l’onzena victòria del curs –la quarta com a visi­tant– en un par­tit que els giro­nins van domi­nar pràcti­ca­ment d’inici a fi. Després d’una pri­mera mei­tat igua­lada, l’entrada en joc de Maxi Fje­lle­rup (18 punts i 6 rebots), espe­ci­al­ment encer­tat en el ter­cer quart, va esde­ve­nir un fac­tor clau per al tri­omf, jun­ta­ment amb els alts per­cen­tat­ges d’encert. Tot ple­gat davant un Sekou Doum­bouya (30 punts i 8 rebots) que va asso­lir el seu rècord per­so­nal d’ano­tació a l’ACB.

L’inici va ser d’eficàcia abso­luta del Girona. Un cent per cent d’encert exte­rior amb qua­tre tri­ples con­ver­tits va avançar els juga­dors de Moncho Fernández (9-12). Tot i això, els andor­rans s’afer­ra­ven al par­tit gràcies a les sego­nes opor­tu­ni­tats. Els del Prin­ci­pat, però, no podien fre­nar un ins­pi­rat Ike Iro­egbu que va fina­lit­zar el pri­mer quart amb 9 punts. L’entrada en bonus del Girona va per­me­tre als andor­rans reta­llar distàncies des del tir lliure amb un Doum­bouya que va situar la igual­tat (22-22).

El Girona volia prémer l’acce­le­ra­dor però Fer­ran Bas­sas ho impe­dia amb el seu encert exte­rior i Doum­bouya, altre cop, era qui ano­tava per avançar els locals en el mar­ca­dor (34-33). El par­tit es va con­ver­tir en un inter­canvi de tri­ples que man­te­nia la igual­tat en el joc.

Moncho Fernández es pas­se­java inquiet per la ban­queta fins que un tri­ple de Maxi Fje­lle­rup en l’últim segon de pos­sessió va oxi­ge­nar el par­tit. Però la calma va durar poc, perquè en la rèplica Stan Okoye va empa­tar a les por­tes del des­cans (52-52).

El Girona va sor­tir millor de la pausa, però la ter­cera falta d’Iro­egbu –17 punts fins lla­vors– va obli­gar Moncho Fernández a fer seure l’ame­ricà a la ban­queta. Els blanc-i-ver­mells per­dien la lluita pel rebot i això dotava de sego­nes opor­tu­ni­tats els juga­dors de Joan Plaza.

I en aquell precís ins­tant, va emer­gir. Maxi Fje­lle­rup estava espe­ci­al­ment ins­pi­rat i va per­me­tre als giro­nins esca­par-se en el mar­ca­dor (+10) amb autènti­ques acci­ons de vide­o­joc. Els giro­nins olo­ra­ven la sang i volien rema­tar la feina.

Al Mora­Banc se li esgo­tava el temps. Cinc minuts i 13 punts de diferència recla­ma­ven una reacció dràstica si volien tenir alguna opció. Amb Jer­rick Har­ding des­a­pa­re­gut, dos tri­ples con­se­cu­tius lide­rats per un estra­tosfèric Doum­buya van escurçar la diferència (+6).

Un temps mort va per­me­tre als blanc-i-ver­mells recu­pe­rar la tran­quil·litat. El lituà Susinskas ho va rema­tar amb qua­tre tri­ples sense error, invo­cant la seva eficiència en el tir exte­rior, per man­te­nir a rat­lla els rivals. I l’argentí Juani Mar­cos va donar la pausa necessària per posar el lla­cet a l’onzena victòria de la tem­po­rada. Un tri­omf que, a l’espera del que facin avui Covi­ran Gra­nada i Coru­nya –juguen tots dos a fora (a Sara­gossa i a Bil­bao)–, podria valer la per­manència.