“Volem mantenir la identitat”

Cre­iem que la tem­po­rada ha estat bona, però molt intensa: mol­tes qüesti­ons de des­patx i de pista. S’han hagut de ges­ti­o­nar mol­tes coses i per això la tem­po­rada és frenètica, perquè ens ha pas­sat tot molt ràpid.

Era una mica dife­rent, en les altres per desgràcia es van patir mol­tes lesi­ons i aquest any hi ha hagut altres qüesti­ons, perquè les lesi­ons ens han res­pec­tat. Sem­pre hi ha coses però no greus per haver de fer can­vis.

Està can­vi­ant, la lliga es pro­fes­si­o­na­litza i evi­dent­ment neces­si­tes altres coses que fins ara no teníem. Els equips ACB tenen estruc­tu­res més for­tes i es fan ser­vir tant pel mas­culí com pel femení. I es nota. Nosal­tres que aquest any hem començat a tre­ba­llar amb el Bàsquet Girona ja em fet coses junts i s’ha notat.

Tot té un cost i si tu vols créixer en estruc­tura, ho has de fer amb pres­su­post. Tot son cos­tos i qual­se­vol millora que vul­guis incor­po­rar al teu equip té un cost econòmic. Nosal­tres podem arri­bar fins on podem arri­bar i quan tens un equip ACB al dar­rera hi ha una estruc­tura que s’ha de tenir: aquests cos­tos es poden com­par­tir, no doblar.

La relació és bona, estem tre­ba­llant i l’any pas­sat va ser perquè no hi arribàvem. Fusi­o­nar dos clubs suposa tenir mol­tes coses en compte, no només fer un equip i sor­tir a jugar. Temes econòmics, fis­cals, labo­rals... S’han de posar en ordre i no hi vam arri­bar en aquell, per poder ges­ti­o­nar-ho tot. Es va deci­dir allar­gar-ho un any més i la veri­tat és que aquest any ja hem tre­ba­llat con­jun­ta­ment, fent coses i espe­rem poder-hi arri­bar.

No et sé dir la fórmula jurídica exacta, perquè l’estem tre­ba­llant, però el que sí volem és que l’Uni segueixi tenint la seva iden­ti­tat, que el femení con­servi tots els valors que ha man­tin­gut al llarg d’aquests anys.

Hem acon­se­guit una cosa molt maca, que la fusió que aquí sí que podem fer ser­vir la paraula, entre l’afició i l’equip i el club, ha fet que hi hagi aquesta pro­xi­mi­tat. Poden par­lar amb qual­se­vol de nosal­tres, en son una part. I això és el que no volem per­dre, volem que la gent con­tinuï iden­ti­fi­cant-se amb el club i amb l’equip, poder estar a dalt de tot i fer-ho amb un pro­jecte que pel bàsquet gironí és bo.

És una altra cosa, recordo que en aquell moment hi va haver una pro­posta de patro­cini als dos equips, amb una com­pen­sació econòmica al dar­rera que mai va arri­bar, per cert, i era una altra cosa. Aquí estem par­lant de fer un pro­jecte a llarg ter­mini i altres coses.

No. El pro­jecte és a llarg ter­mini, en Marc i jo tenim clar que no és a curt ter­mini i el que es pretén és que hi hagi una sos­te­ni­bi­li­tat i que Girona pugui tenir bàsquet durant molts anys. Unes vega­des esta­rem més a dalt i altres més a baix, però ha de ser de con­tinuïtat.

Això ja ho par­la­rem en el moment en què es faci, quan es pugui fer. A dia d’avui no està tot con­cre­tat encara, però és evi­dent que el pre­si­dent del Bàsquet Girona és en Marc.

El que sí que et puc dir és que si haguéssim de seguir sols com a Uni Girona nosal­tres no la podem assu­mir, com a club, pels cos­tos de man­te­ni­ment. Seria invi­a­ble i és un tema més entre les ins­ti­tu­ci­ons i el Bàsquet Girona. Si es fa, segu­ra­ment, sigui quan esti­guem inte­grats.

Jo vaig començar com a patro­ci­na­dor en la tem­po­rada prèvia, va entrar City­lift en un moment en què neces­si­ta­ven créixer i jun­ta­ment amb Spar vam fer un pas enda­vant a nivell pres­su­pos­tari.

Es van poder començar a fit­xar juga­do­res per aspi­rar al pri­mer títol, que era una cosa maca. Jo n’estic molt con­tent i he pas­sat de tot, no ha estat un període tran­quil perquè hi ha hagut covid, el Glòria, lesi­ons... No ha estat gens fàcil però també puc dir que hem acon­se­guit tots els títols FEB, que n’estem con­tents. S’ha fet espec­ta­cle, s’han por­tat les millors juga­do­res a Girona, hi hem tin­gut els millors equips d’Europa i els tor­na­rem a tenir la pro­pera tem­po­rada. Per la meva part, que es podria haver millor? Segu­ra­ment, com tot. L’autocrítica sem­pre hi ha de ser però pels recur­sos que hem tin­gut sem­pre els ho dic, als de la junta, que deu ni do com esti­rem el xiclet. Amb el poc que tenim, que per a uns altres serà molt, hem estat allà dalt i hi tor­nem a ser.

Tot­hom té molt bones inten­ci­ons. I n’estic molt agraït perquè sem­pre que hi he anat a par­lar hi han estat. El pro­blema és que no arri­ben quan han d’arri­bar i això pro­voca unes ten­si­ons de tre­so­re­ria que ens ho fan pas­sar mala­ment. A vega­des hi ha hagut ame­na­ces per part d’alguns agents que si no cobra­ven tal dia no juga­ven. I és nor­mal, les juga­do­res al final son tre­ba­lla­do­res i volen cobrar a final de mes. I toca ras­car-se la but­xaca.

Aquest any anem molt tard. Menys la dipu­tació, la resta van molt tard i ens estan fent patir molt. Hi ha hagut anys que també, deu ni do. Hi va haver un moment que teníem un acu­mu­lat de 3 o 4 anys de sub­ven­ci­ons que encara no havíem cobrat. Al final, tot això, no és cap crítica a ningú. El que estem dient és que s’han de posar les piles: si volen tenir equips d’elit i equips cata­lans a les màximes com­pe­ti­ci­ons neces­si­tem que les coses es facin bé i que qua­drin els tem­pos amb els paga­ments. Si no, és com­pli­cat.

L’Uni té la seva pròpia iden­ti­tat, molt mar­cada i no ens m’ama­guem. Som cata­lans, som d’aquí i sem­pre que hem hagut de donar la cara davant segons què ho hem fet. I així ens veuen la resta, també: pel fet de ser cata­lans també ho hem patit en altres qüesti­ons.

No ho sé. No t’ho sabria dir i ja sé que la sanció és des­me­su­rada i que a en Roberto ja li tenien ganes. Això també hi ha influït. El que no vull és que sem­bli que posem excu­ses. Però aquest any mateix hem patit, entre la sanció i algun arbi­tratge, que en certa manera ens ha per­ju­di­cat.

Nosal­tres, el que et puc dir, és que fa mesos que hi estem tre­ba­llant, en l’equip. Ell ens ha dema­nat uns dies i abans de mar­xar hi vam par­lar: vol des­can­sar i refle­xi­o­nar. Segu­ra­ment la set­mana que ve sabrem alguna cosa però s’ha impli­cat en la cons­trucció de l’equip.

S’ha fet un equip i ja començarem a anun­ciar algu­nes juga­do­res que no con­ti­nu­a­ran [la pri­mera Mack, dilluns mateix durant l’entre­vista]. S’ha reno­vat alguna posició però sí que puc dir que hi ha una certa con­tinuïtat en el pro­jecte. L’objec­tiu és reforçar-se per poder com­pe­tir amb garan­ties a l’Euro­lliga. També, i sem­pre dic el mateix, dins les nos­tres limi­ta­ci­ons. Par­lar d’una pos­si­ble fusió, o inte­gració, amb el Bàsquet Girona, no vol dir que el nos­tre pres­su­post es dis­pari. Es tracta de donar con­tinuïtat al què hi ha i per tant hem tre­ba­llat amb una idea simi­lar a la d’aquest any.

El que hem de tenir clar és que, i per això el dia de la roda de premsa ho vaig dir i vaig posar-hi un punt, que el poder econòmic que és un fac­tor deter­mi­nant. El pro­blema és que la WNBA té el seu pro­jecte, a la seva manera, i si com a clubs volem con­ti­nuar tenint juga­do­res de nivell ens hau­rem d’adap­tar, a les nos­tres lli­gues, a allò seu, o hau­rem d’incre­men­tar els nos­tres pres­su­pos­tos per poder rete­nir juga­do­res i que no mar­xin.

Quan vols fit­xar juga­do­res bones ja ho saps, que al final no li podràs pagar perquè no mar­xin. I aques­tes coses pas­sen, no és una decisió nos­tra sinó d’elles, que volen jugar-hi i a menys que els garan­tei­xis un salari, que no ho pots fer, et posen una clàusula que si els crida alguna franquícia tenen aquesta sor­tida. I fins que no resol­guem l’altre pro­blema, el del calen­dari, ho hau­rem d’anar fent com puguem.

Els clubs. Nosal­tres fa temps, i alguns clubs més, no tots, que diem que seria bo reduir la lliga a 14, com abans del covid. La fede­ració és la pro­pietària de la com­pe­tició i qui ha de dir què fa i què no.

O començar abans... Ara amb la com­pe­tició de 16, si també has de fer la prèvia per a l’Euro­lliga o les atu­ra­des per les selec­ci­ons, fa que hi hagi una con­cen­tració de par­tits que és una bes­ti­esa. I després no podem jugar les fases finals com cal, si no d’anada i tor­nada enlloc de a 3 o 5 par­tits. Des­vir­tua molt la com­pe­tició.

Cadascú té els seus interes­sos i, el pro­blema, és que qui aca­bem pagant la festa som els clubs.

Bé, hi ha juga­do­res que en aquest play-off han fet un pas enda­vant i s’agra­eix, el que passa és que la rotació era curta i ho feia molt com­pli­cat. Ho han donat tot, son juga­do­res que quan sur­ten a pista no saben fer-ho d’una altra manera que no sigui llui­tant i, això, és el que neces­si­tem com a club: juga­do­res que ho donin tot.