Plovien triples a Fontajau, ahir, i no precisament del Girona. Els jugadors de Moncho Fernández es veien sotmesos al demolidor atac del conjunt de Pedro Martínez –el millor de l’ACB– i aguantaven un ritme de joc trepidant físicament. Ara bé, la manca d’encert de tres (6/28) dels blanc-i-vermells i el domini del rebot ofensiu valencià va tallar les ales als de Moncho Fernández, que estaven lligats de mans perquè volien fer més i, senzillament, no podien (85-91). L’equip local competia fins a l’arrencada de l’últim parcial quan Jean Montero col·locava un coixí de punts a favor del seu equip que era insalvable i, tot i la reviscolada final, els valencians sortien de Fontajau amb la victòria sota el braç.

Els catalans encara no poden certificar la permanència a causa de la victòria dels seus perseguidors immediats contra el Breogán i hauran de vèncer el Barça al Palau o esperar que el Madrid mantingui la ratxa de victòries contra el Granada el pròxim cap de setmana per poder visualitzar el curs 2025-26.

El partit arrancava amb un ritme trepidant. En un tancar i obrir d’ulls, els jugadors de Pedro Martínez eixugaven l’avantatge inicial del Girona gràcies a l’encert de Nate Reuvers i proposaven una cursa constant. Els gironins, amb la llengua fora, subsistien sense encert exterior però amb esforç i veien com els taronja, comandats per Brancou Badio, decidien quina era la sonata del dia (14-19).

El Girona aconseguia empatar el partit, però l’equitat durava poc per l’encert de Nate Sestina, Chris Jones, Brancou Badio i Sergio de Larrea, que obria una miniescletxa al marcador. En aquest equip, tothom sap anotar i ho demostraven tirant triples com tirs lliures. L’encert exterior permetia als visitants arribar al descans dominant (41-47).

Tornant de la pausa, un parcial de 6 a 0 capgirava el marcador. Però la il·lusió local durava poc. Apareixia Jean Montero, que sembla inversemblant que tan sols tingui 21 anys, per allunyar el perill amb un altre triple. Era l’espurna d’una resposta que revertia el parcial i tornava el domini als visitants.

Amb problemes per capturar el rebot, els gironins veien com els contrincants castigaven cada vegada més. Els locals no es deixaven tòrcer i una cistella al contraatac d’Aljami Durham tornava a escurçar distàncies (60-64).

Reuvers i Montero avisaven tot just iniciar-se el darrer quart: dos triples consecutius col·locaven la màxima diferència (+10) i complicaven la vida al conjunt de Moncho Fernández; de fet, pràcticament liquidaven el partit. Els 12 punts de diferència a falta de 6 minuts i, més enllà d’això, l’apagada de l’energia dels locals deixaven un panorama desolador. El Girona no tenia encert i així era molt complicat competir contra el millor atac de la lliga. Tot i la reviscolada local dels darrers tres minuts, en què es posaven a tres (85-88), els valencians tenien el duel controlat. La botzina final constatava la derrota número 21 del Girona aquest curs. Resten dos partits per cloure la lliga regular i els Gironins tenen dos triomfs de marge per sobre del Granada. Ara bé, la permanència encara no és al sac.