BÀSQUET / LLIGA CATALANA LEB OR
Per esclafament
Passeig del Girona, que tritura el CBT i revalida el títol davant la seva afició
La defensa local va fer anar de bòlit un rival que no va oferir respostes
Poc ambient a Fontajau per ajudar l'equip, a qui ara l'espera el Joventut
«Aquest títol és important per al club i ens mostra que la línia de treball és bona i també la il·lusió que està desprenent el grup»
«Les pretemporades vénen com vénen i, tot i guanyar amb comoditat, ho hem fet contra equips de la nostra lliga. Però no hem de perdre la perspectiva i hem de ser conscients que hi haurà dificultats durant l'any»
«[El DKV Joventut] És un partit de premi, contra un equip de més nivell. La nostra idea és competir-hi»
«Tot i la claredat dels resultats, no ens hem de confiar perquè la LEB Or és una categoria complicada»
«L'any passat vam plantar cara 20 minuts contra el Barça. Intentarem resistir més aquest any»
«No hem fet el que volíem i hem fallat moltíssim. La realitat és que no hem estat capaços de competir. Hem de treballar molt i molt»
«Pensava que plantaríem cara, i més després del 0-6. Però, en comptes de donar-nos ales, ens hem acabat relaxant»
«No hem de tenir por de fer coses; hem de ser atrevits»
Potser el fet que l'epíleg fos ja previsible a la mitja part va restar eufòria en l'ambient a l'hora de celebrar un títol. El segon seguit de Lliga Catalana LEB Or. I és que el Girona va atropellar literalment un CBT que, lluny de mostrar progressos, va tornar a ser una joguina. Un rival sense sang ni recursos per posar-li dificultats. La defensa dels de Ricard Casas va marcar la pauta en el primer quart i la diferència no va fer res més que créixer fins a arribar a límits vergonyosos a poc del final del partit (71-40, 35'). El premi a una trajectòria impol·luta serà enfrontar-se dissabte al DKV Joventut (17.00 h) en una semifinal de la Lliga Catalana ACB. Potser, ahir l'equip també mereixia més suport des de la grada, molt freda i massa buida, tot i que l'entrada era gratuïta.
Molta fragilitat.
Ni les rotacions ni la prematura tercera falta de Rost –Casas va arriscar i el va deixar en pista amb dues faltes al final del primer quart– van alterar el ritme d'un equip que anava llançat. Quan no era Pino, era Ortega o Kedzo qui massacrava el CBT, al qual li faltava energia al darrere i també encert (7/29 tirs i 4 de valoració tot l'equip a l'equador). Berni Álvarez es desesperava a la banda, veient com no es podia redreçar el rumb i que, a més, peces com Oglesby volien fer la guerra pel seu compte sense tenir el dia en atac. Total, que quan va arribar el moment d'anar als vestidors, tothom ja sabia qui seria el campió (43-22).
En el tercer quart, el partit va decaure. A uns no se'ls veia predisposats a fer sang i els altres no exhibien capacitat de reacció. Dos errors seguits de Pino en cistelles teòricament senzilles feien notar que s'havia perdut tensió per la contundència del resultat. Però l'aparició de Rost (9 punts entre final del tercer quart i l'inici de l'últim) va tornar a disparar les diferències (66-36, 32'). Era l'exemple clar que, si volia, el Girona podia fer un descosit descomunal al seu rival, que no tenia ni amor propi ni tampoc gens d'encert –va errar tirs increïbles sota cistella– per maquillar el resultat. Va ser Diouf qui va aprofitar més els minuts finals, de les escombraries, per arreglar una mica la seva estadística. El que té moltes coses per arreglar encara és Berni, si no vol evitar angúnies. El Girona, en canvi, pensa en la Penya i camina amb fermesa.
Marc Pujols, baixa per un esquinç
Ricard Casas no va poder disposar ahir a la tarda de Marc Pujols, que pateix un esquinç de grau 1 al lligament lateral extern del turmell dret. El base va lesionar-se en una de les últimes sessions prèvies a la final. Ahir va viure el partit des de la banqueta, amb un embenatge compressiu. Ja se li està fent tractament a la zona afectada i la previsió és que pugui començar a córrer a mitja setmana. En tot cas, està gairebé descartat per enfrontar-se la setmana vinent al DKV Joventut. Sense ell, el tècnic gironí va donar minuts a Martí Serra, que va donar relleus en la direcció a Ordín –encara amb els minuts molt mesurats– i David Navarro. El jove jugador va disposar d'11:52 i va poder anotar 2 punts.
Busquen relleu a Lluís Martínez
El Girona ha decidit fer un últim esforç per tal d'apuntalar el joc interior. Ahir va acabar el mes de prova de Lluís Martínez –el pivot gironí va jugar 8:23–, que no ha acabat de convèncer el cos tècnic. És per això que s'han activat tots els mecanismes per buscar-li un substitut. Preferiblement s'està regirant el mercat d'interiors cotonous, ja que l'equip gironí té cobert el contingent d'extracomunitaris, amb Levi Rost i Mateo Kedzo. El perfil que es busca és el d'un center, amb bones aptituds defensives i bona capacitat de rebot, que es pugui complementar amb els altres tres pivots (Darryl Middleton, Pep Ortega i Meteo Kedzo). La intenció del club és que arribi com més aviat millor.
David Navarro, l'MVP
Va ser un triomf coral, però el guardó al més valuós de la final només se'l podia endur un. I, en aquest sentit, el que estadísticament es va valorar més va ser David Navarro. El d'Esparreguera, molt sòlid en tots els partits de preparació fins ara, va firmar 14 punts, 3 rebots, 2 assistències, 6 faltes rebudes i 19 de valoració en 25:42. Ho va fer alternant la posició d'escorta amb la de base. Navarro es va emportar un MVP que, en l'edició de fa un any també a Fontajau, va ser per a Darryl Middleton.
Publicat a
Notícies
Diumenge,24 novembre 2024