Més bàsquet

BÀSQUET / LLIGA CATALANA LEB OR

Per esclafament

Passeig del Girona, que tritura el CBT i revalida el títol davant la seva afició

La defensa local va fer anar de bòlit un rival que no va oferir respostes

Poc ambient a Fontajau per ajudar l'equip, a qui ara l'espera el Joventut

Ricard Casas
ENTRENADOR DEL GIRONA FC
«Aquest títol és important per al club i ens mostra que la línia de treball és bona i també la il·lusió que està desprenent el grup»
«Les pretemporades vénen com vénen i, tot i guanyar amb comoditat, ho hem fet contra equips de la nostra lliga. Però no hem de perdre la perspectiva i hem de ser conscients que hi haurà dificultats durant l'any»
«[El DKV Joventut] És un partit de premi, contra un equip de més nivell. La nostra idea és competir-hi»
Pep Ortega
ALER PIVOT DEL GIRONA FC
«Tot i la claredat dels resultats, no ens hem de confiar perquè la LEB Or és una categoria complicada»
«L'any passat vam plantar cara 20 minuts contra el Barça. Intentarem resistir més aquest any»
Berni Álvarez
ENTRENADOR DEL CBT
«No hem fet el que volíem i hem fallat moltíssim. La realitat és que no hem estat capaços de competir. Hem de treballar molt i molt»
«Pensava que plantaríem cara, i més després del 0-6. Però, en comptes de donar-nos ales, ens hem acabat relaxant»
«No hem de tenir por de fer coses; hem de ser atrevits»

Pot­ser el fet que l'epíleg fos ja pre­vi­si­ble a la mitja part va res­tar eufòria en l'ambi­ent a l'hora de cele­brar un títol. El segon seguit de Lliga Cata­lana LEB Or. I és que el Girona va atro­pe­llar lite­ral­ment un CBT que, lluny de mos­trar pro­gres­sos, va tor­nar a ser una joguina. Un rival sense sang ni recur­sos per posar-li difi­cul­tats. La defensa dels de Ricard Casas va mar­car la pauta en el pri­mer quart i la diferència no va fer res més que créixer fins a arri­bar a límits ver­go­nyo­sos a poc del final del par­tit (71-40, 35'). El premi a una tra­jectòria impol·luta serà enfron­tar-se dis­sabte al DKV Joven­tut (17.00 h) en una semi­fi­nal de la Lliga Cata­lana ACB. Pot­ser, ahir l'equip també merei­xia més suport des de la grada, molt freda i massa buida, tot i que l'entrada era gratuïta.

Molta fra­gi­li­tat.

Dos tri­ples de Fornàs tot just ini­ciar-se el duel posa­ven en alerta els locals, però ben aviat va que­dar al des­co­bert que el CBT era un rival dòcil. L'acti­vi­tat del Girona li ennu­vo­lava les idees i la seva poca paciència el por­tava a males selec­ci­ons de tir, i sem­pre de lluny. L'equip gironí, sòlid en el rebot defen­siu, tro­bava fàcil­ment el camí als con­tra­cops, amb un gran David Navarro, i dei­xava el rival sis minuts sense ano­tar ni un punt (17-6, 7').

Ni les rota­ci­ons ni la pre­ma­tura ter­cera falta de Rost –Casas va arris­car i el va dei­xar en pista amb dues fal­tes al final del pri­mer quart– van alte­rar el ritme d'un equip que anava llançat. Quan no era Pino, era Ortega o Kedzo qui mas­sa­crava el CBT, al qual li fal­tava ener­gia al dar­rere i també encert (7/29 tirs i 4 de valo­ració tot l'equip a l'equa­dor). Berni Álva­rez es des­es­pe­rava a la banda, veient com no es podia redreçar el rumb i que, a més, peces com Oglesby volien fer la guerra pel seu compte sense tenir el dia en atac. Total, que quan va arri­bar el moment d'anar als ves­ti­dors, tot­hom ja sabia qui seria el campió (43-22).

En el ter­cer quart, el par­tit va decaure. A uns no se'ls veia pre­dis­po­sats a fer sang i els altres no exhi­bien capa­ci­tat de reacció. Dos errors seguits de Pino en cis­te­lles teòrica­ment sen­zi­lles feien notar que s'havia per­dut tensió per la con­tundència del resul­tat. Però l'apa­rició de Rost (9 punts entre final del ter­cer quart i l'inici de l'últim) va tor­nar a dis­pa­rar les diferències (66-36, 32'). Era l'exem­ple clar que, si volia, el Girona podia fer un des­co­sit des­co­mu­nal al seu rival, que no tenia ni amor propi ni tam­poc gens d'encert –va errar tirs increïbles sota cis­te­lla– per maqui­llar el resul­tat. Va ser Diouf qui va apro­fi­tar més els minuts finals, de les escom­bra­ries, per arre­glar una mica la seva estadística. El que té mol­tes coses per arre­glar encara és Berni, si no vol evi­tar angúnies. El Girona, en canvi, pensa en la Penya i camina amb fer­mesa.

Marc Pujols, baixa per un esquinç

Ricard Casas no va poder disposar ahir a la tarda de Marc Pujols, que pateix un esquinç de grau 1 al lligament lateral extern del turmell dret. El base va lesionar-se en una de les últimes sessions prèvies a la final. Ahir va viure el partit des de la banqueta, amb un embenatge compressiu. Ja se li està fent tractament a la zona afectada i la previsió és que pugui començar a córrer a mitja setmana. En tot cas, està gairebé descartat per enfrontar-se la setmana vinent al DKV Joventut. Sense ell, el tècnic gironí va donar minuts a Martí Serra, que va donar relleus en la direcció a Ordín –encara amb els minuts molt mesurats– i David Navarro. El jove jugador va disposar d'11:52 i va poder anotar 2 punts.

Busquen relleu a Lluís Martínez

El Girona ha decidit fer un últim esforç per tal d'apuntalar el joc interior. Ahir va acabar el mes de prova de Lluís Martínez –el pivot gironí va jugar 8:23–, que no ha acabat de convèncer el cos tècnic. És per això que s'han activat tots els mecanismes per buscar-li un substitut. Preferiblement s'està regirant el mercat d'interiors cotonous, ja que l'equip gironí té cobert el contingent d'extracomunitaris, amb Levi Rost i Mateo Kedzo. El perfil que es busca és el d'un center, amb bones aptituds defensives i bona capacitat de rebot, que es pugui complementar amb els altres tres pivots (Darryl Middleton, Pep Ortega i Meteo Kedzo). La intenció del club és que arribi com més aviat millor.

David Navarro, l'MVP

Va ser un triomf coral, però el guardó al més valuós de la final només se'l podia endur un. I, en aquest sentit, el que estadísticament es va valorar més va ser David Navarro. El d'Esparreguera, molt sòlid en tots els partits de preparació fins ara, va firmar 14 punts, 3 rebots, 2 assistències, 6 faltes rebudes i 19 de valoració en 25:42. Ho va fer alternant la posició d'escorta amb la de base. Navarro es va emportar un MVP que, en l'edició de fa un any també a Fontajau, va ser per a Darryl Middleton.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.