Una cosa és jugar en l'NBA, a l'abast de molts, i una altra de ben diferent és triomfar-hi. Proliferen cada dia més els casos de jugadors que fan les Amèriques amb l'aurèola d'estrelles a Europa i acaben tornant, al cap d'un o dos anys, amb la cua entre les cames. L'últim serà Rudy. L'escorta, tip del rol d'especialista en què ha quedat encasellat als Blazers –i li ha limitat els minuts en molts partits–, no s'ha cansat d'exhibir la seva incontinència verbal. En massa ocasions, però, pixant fora de test. L'últim dard enverinat, llançat aquest cop sí mesuradament, busca alliberar-se de l'any de contracte que li queda i així poder definir el seu futur.

I el futur només pot passar pel Barça. Hi té un acord des de fa temps i ja se sap que la llei no escrita de l'esport és que sempre es fa la voluntat del jugador. A més, els Blazers no poden aspirar a cap traspàs perquè quina franquícia de l'NBA voldria un element que ha dit públicament que no vol jugar en la lliga? A priori, i des de la perspectiva de l'aficionat culer, el còctel és espectacular. Si al que va ser –i continua essent– el millor equip d'Europa, se li afegeix un dels millors escortes europeus, el potencial encara creix més. Però, en el professionalisme, dos i dos no sempre fan quatre. La qualitat incideix en els èxits, però no ho és tot. I n'hi ha un cabàs d'exemples, com ara el Madrid de Messina. També hi tenen el seu pes la química de grup i l'equilibri d'egos. I aquest, fins ara, ha estat el mèrit de Joan Creus i, sobretot, del tècnic Xavi Pascual: tenir 12 jugadors de primer nivell remant tots en la mateixa direcció pel bé col·lectiu.

L'entrada de Rudy podria fer trontollar aquesta harmonia de grup. Navarro i Mickeal són indiscutiblement titulars i Roger, Basile i, en ocasions, Lakovic accepten el rol secundari. On encaixa Rudy aquí? És capaç d'acceptar, d'entrada, un paper poc preponderant un jugador avesat a liderar els equips i que l'única vegada que no ho ha fet (Blazers) no ha parat de queixar-se als mitjans de comunicació? La directiva blaugrana vol injectar més qualitat a un equip que en va sobrat i ara obligarà l'entrenador a conviure amb 13 jugadors i haver de fer convocatòries setmanals. Ja va passar el curs passat, però no és referència perquè Lubos Barton va estar lesionat tres quartes parts del curs i mai va entrar en dinàmica plenament. O això, o bé haver de prescindir d'algun dels homes de perímetre. Una decisió gens fàcil, i menys a principi d'octubre. L'arribada de Rudy faria que el Barça completés la millor plantilla de la seva història, però els títols no els guanyen les plantilles, sinó els equips i el seu equilibri intern. I això s'ha tenir molt present.