Una patata calenta innecessària

Una cosa és jugar en l'NBA, a l'abast de molts, i una altra de ben dife­rent és tri­om­far-hi. Pro­li­fe­ren cada dia més els casos de juga­dors que fan les Amèriques amb l'aurèola d'estre­lles a Europa i aca­ben tor­nant, al cap d'un o dos anys, amb la cua entre les cames. L'últim serà Rudy. L'escorta, tip del rol d'espe­ci­a­lista en què ha que­dat enca­se­llat als Bla­zers –i li ha limi­tat els minuts en molts par­tits–, no s'ha can­sat d'exhi­bir la seva incon­tinència ver­bal. En massa oca­si­ons, però, pixant fora de test. L'últim dard enve­ri­nat, llançat aquest cop sí mesu­ra­da­ment, busca alli­be­rar-se de l'any de con­tracte que li queda i així poder defi­nir el seu futur.

I el futur només pot pas­sar pel Barça. Hi té un acord des de fa temps i ja se sap que la llei no escrita de l'esport és que sem­pre es fa la volun­tat del juga­dor. A més, els Bla­zers no poden aspi­rar a cap traspàs perquè quina franquícia de l'NBA vol­dria un ele­ment que ha dit públi­ca­ment que no vol jugar en la lliga? A pri­ori, i des de la pers­pec­tiva de l'afi­ci­o­nat culer, el còctel és espec­ta­cu­lar. Si al que va ser –i con­ti­nua essent– el millor equip d'Europa, se li afe­geix un dels millors escor­tes euro­peus, el poten­cial encara creix més. Però, en el pro­fes­si­o­na­lisme, dos i dos no sem­pre fan qua­tre. La qua­li­tat inci­deix en els èxits, però no ho és tot. I n'hi ha un cabàs d'exem­ples, com ara el Madrid de Mes­sina. També hi tenen el seu pes la química de grup i l'equi­li­bri d'egos. I aquest, fins ara, ha estat el mèrit de Joan Creus i, sobre­tot, del tècnic Xavi Pas­cual: tenir 12 juga­dors de pri­mer nivell remant tots en la mateixa direcció pel bé col·lec­tiu.

L'entrada de Rudy podria fer tron­to­llar aquesta har­mo­nia de grup. Navarro i Mickeal són indis­cu­ti­ble­ment titu­lars i Roger, Basile i, en oca­si­ons, Lako­vic accep­ten el rol secun­dari. On encaixa Rudy aquí? És capaç d'accep­tar, d'entrada, un paper poc pre­pon­de­rant un juga­dor ave­sat a lide­rar els equips i que l'única vegada que no ho ha fet (Bla­zers) no ha parat de quei­xar-se als mit­jans de comu­ni­cació? La direc­tiva blau­grana vol injec­tar més qua­li­tat a un equip que en va sobrat i ara obli­garà l'entre­na­dor a con­viure amb 13 juga­dors i haver de fer con­vo­catòries set­ma­nals. Ja va pas­sar el curs pas­sat, però no és referència perquè Lubos Bar­ton va estar lesi­o­nat tres quar­tes parts del curs i mai va entrar en dinàmica ple­na­ment. O això, o bé haver de pres­cin­dir d'algun dels homes de perímetre. Una decisió gens fàcil, i menys a prin­cipi d'octu­bre. L'arri­bada de Rudy faria que el Barça com­pletés la millor plan­ti­lla de la seva història, però els títols no els gua­nyen les plan­ti­lles, sinó els equips i el seu equi­li­bri intern. I això s'ha tenir molt pre­sent.