«Perdre és una possibilitat real», havia apuntat Pau Gasol tot just arribar a Barcelona, i ahir el Regal Barça ho va fer realitat tombant l'actual campió de l'NBA i fent una altra gesta en la història del club. En el duel per dirimir el campió de campions, entre els dos millors equips d'Europa i l'NBA, el Vell Continent es va tornar a reivindicar, això sí aprofitant la situació de pretemporada d'uns Lakers amb bona part de les seves estrelles lluny de la seva millor forma i amb molts jugadors que ni acabaran a la plantilla. Aquest fet, però, no treu pas mèrit a la victòria d'un Barça que té físic i talent per plantar cara a qui sigui, i que ahir va tornar a demostrar que, ara mateix, i amb la plantilla de luxe que té, pot competir contra qualsevol. Sigui qui sigui. I més quan jugadors com ara Pete Mickeal i Navarro estan al nivell d'ahir. El nord-americà, motivat al 200%, va fer tota una exhibició que li pot obrir les portes de l'NBA (26 punts, 13 rebots i 7 assistències), mentre que la Bomba va tornar a deixar constància del seu talent immens. 25 punts (tot i notar la llunyania de la línia de tres amb les normes NBA, amb 3/12) i 6 assistències en una nova lliçó magistral. Morris, en estat de gràcia des de lluny (12 punts i 4/7) va ser el tercer vèrtex del triangle màgic blaugrana, que no va trontollar ni per l'actuació arbitral (sempre discutida afavorint els interessos nord-americans) ni pels nervis de Ricky (cap punt i 0/5 tirs de camp) per fer embogir els 17.000 espectadors que van omplir a vessar el Sant Jordi. Els Lakers, en el tram final, van veure les orelles al llop i van haver de recórrer a les seves estrelles, però Pau (25 punts) i Kobe (15) ja tenien les piles esgotades.

No va ser un partit per llançar coets pel que fa a la qualitat basquetbolística. Ni de bon tros (per exemple, el 0/14 en triples dels Lakers). Les accions espectaculars van arribar amb comptagotes, però aquí el Barça també es va endur la palma signant, sens dubte, la millor acció del matx. Una triangulació mil·limètrica en contraatac que va acabar amb una esmaixada inapel·lable de Fran en el tercer quart. Pau no va voler quedar-se enrere, i va respondre amb una esmaixada espectacular a cèrcol passat, però el partit, més que un intercanvi de bàsquets –un fet habitual en partits així– va ser més aviat un intercanvi de cops. En el sentit literal, perquè hi va haver de tot, amb la connivència arbitral, fet que va evidenciar que, d'amistós, no gaire. Hi havia en joc l'orgull de demostrar qui és el més fort i, ja en els primers compassos, Artest i Mickeal –amb l'adrenalina al màxim– s'enganxaven tot just començar. Era el preludi d'un frec a frec de 48 minuts, en què en el tram final va quedar clar, amb Phil Jackson fent jugar totes les seves estrelles, que el resultat sí que comptava. Kobe, que havia jugat sis minuts a Londres dilluns, en va jugar prop de 25. Pau, 35, i Odom (18 rebots), 41 minuts. Els de Los Angeles, però, no tenen les bateries carregades, i només en el tercer quart, quan Kobe i Artest van liderar un parcial de 4-15 (49-60), van poder desfer-se momentàniament dels blaugrana. Era la primera estrebada seriosa en el resultat, però Mickeal –picat ara amb Kobe– i Morris van comandar la reacció (63-64) d'un Barça ja llançat i físicament molt més sencer. Navarro, en l'últim quart, es va afegir a la festa, i els Lakers ja van estar contra les cordes (86-79 després d'una cistella de Fran). Van tornar els primers espases i el campió NBA va pressionar per tota la pista, però als de Xavi Pascual no els va tremolar el canell des de la línia de tirs lliures per tornar a fer història.