«Per­dre és una pos­si­bi­li­tat real», havia apun­tat Pau Gasol tot just arri­bar a Bar­ce­lona, i ahir el Regal Barça ho va fer rea­li­tat tom­bant l'actual campió de l'NBA i fent una altra gesta en la història del club. En el duel per diri­mir el campió de cam­pi­ons, entre els dos millors equips d'Europa i l'NBA, el Vell Con­ti­nent es va tor­nar a rei­vin­di­car, això sí apro­fi­tant la situ­ació de pre­tem­po­rada d'uns Lakers amb bona part de les seves estre­lles lluny de la seva millor forma i amb molts juga­dors que ni aca­ba­ran a la plan­ti­lla. Aquest fet, però, no treu pas mèrit a la victòria d'un Barça que té físic i talent per plan­tar cara a qui sigui, i que ahir va tor­nar a demos­trar que, ara mateix, i amb la plan­ti­lla de luxe que té, pot com­pe­tir con­tra qual­se­vol. Sigui qui sigui. I més quan juga­dors com ara Pete Mickeal i Navarro estan al nivell d'ahir. El nord-ame­ricà, moti­vat al 200%, va fer tota una exhi­bició que li pot obrir les por­tes de l'NBA (26 punts, 13 rebots i 7 assistències), men­tre que la Bomba va tor­nar a dei­xar constància del seu talent immens. 25 punts (tot i notar la llu­nya­nia de la línia de tres amb les nor­mes NBA, amb 3/12) i 6 assistències en una nova lliçó magis­tral. Mor­ris, en estat de gràcia des de lluny (12 punts i 4/7) va ser el ter­cer vèrtex del tri­an­gle màgic blau­grana, que no va tron­to­llar ni per l'actu­ació arbi­tral (sem­pre dis­cu­tida afa­vo­rint els interes­sos nord-ame­ri­cans) ni pels ner­vis de Ricky (cap punt i 0/5 tirs de camp) per fer embo­gir els 17.000 espec­ta­dors que van omplir a ves­sar el Sant Jordi. Els Lakers, en el tram final, van veure les ore­lles al llop i van haver de recórrer a les seves estre­lles, però Pau (25 punts) i Kobe (15) ja tenien les piles esgo­ta­des.

No va ser un par­tit per llançar coets pel que fa a la qua­li­tat bas­quet­bolística. Ni de bon tros (per exem­ple, el 0/14 en tri­ples dels Lakers). Les acci­ons espec­ta­cu­lars van arri­bar amb comp­ta­go­tes, però aquí el Barça també es va endur la palma sig­nant, sens dubte, la millor acció del matx. Una tri­an­gu­lació mil·limètrica en con­tra­a­tac que va aca­bar amb una esmai­xada ina­pel·lable de Fran en el ter­cer quart. Pau no va voler que­dar-se enrere, i va res­pon­dre amb una esmai­xada espec­ta­cu­lar a cèrcol pas­sat, però el par­tit, més que un inter­canvi de bàsquets –un fet habi­tual en par­tits així– va ser més aviat un inter­canvi de cops. En el sen­tit lite­ral, perquè hi va haver de tot, amb la con­nivència arbi­tral, fet que va evi­den­ciar que, d'amistós, no gaire. Hi havia en joc l'orgull de demos­trar qui és el més fort i, ja en els pri­mers com­pas­sos, Artest i Mickeal –amb l'adre­na­lina al màxim– s'engan­xa­ven tot just començar. Era el pre­ludi d'un frec a frec de 48 minuts, en què en el tram final va que­dar clar, amb Phil Jack­son fent jugar totes les seves estre­lles, que el resul­tat sí que comp­tava. Kobe, que havia jugat sis minuts a Lon­dres dilluns, en va jugar prop de 25. Pau, 35, i Odom (18 rebots), 41 minuts. Els de Los Ange­les, però, no tenen les bate­ries car­re­ga­des, i només en el ter­cer quart, quan Kobe i Artest van lide­rar un par­cial de 4-15 (49-60), van poder des­fer-se momentània­ment dels blau­grana. Era la pri­mera estre­bada seri­osa en el resul­tat, però Mickeal –picat ara amb Kobe– i Mor­ris van coman­dar la reacció (63-64) d'un Barça ja llançat i física­ment molt més sen­cer. Navarro, en l'últim quart, es va afe­gir a la festa, i els Lakers ja van estar con­tra les cor­des (86-79 després d'una cis­te­lla de Fran). Van tor­nar els pri­mers espa­ses i el campió NBA va pres­si­o­nar per tota la pista, però als de Xavi Pas­cual no els va tre­mo­lar el canell des de la línia de tirs lliu­res per tor­nar a fer història.