Abans de començar el matx tothom qui parlava del duel ho veia com una oportunitat única perquè el Menorca, un equip en zona de descens i amb urgències, aprofités les baixes de Norel, English, Franch i Llovet –va viatjar però no podia jugar– per fer un cop d'efecte. Maó era el fortí ideal per sotmetre pressió a una Penya molt jove que li podia pesar la responsabilitat, sobretot per la seva joventut i inexperiència. Però van ser els veterans els que van fitxar per marcar diferències, els que ahir no van fallar. Amb una feina seriosa. Segurament la més seriosa juntament amb el partit a Bilbao. Però la feina col·lectiva va ser exemplar. Jelinek, Pere, Robinson, Hosley i McDonald van arribar o superar els 14 punts, un fet insòlit. I qui no els va superar, que va ser Trias, que es va quedar en 9 però va atrapar 11 rebots. Sensacional. Només així, sent una pinya, es pot explicar com van anul·lar completament un Menorca que va mostrar moltes carències i en què el seu tècnic, Paco Olmos, va deixar molts minuts a la banqueta –no va ser ni titular– la seva estrella Jakim Donaldson (23 minuts) i, incomprensiblement, el seu referent al començament del matx, Limonad, va estar massa minuts descansant quan el partit se li començava a escapar. A més, els menorquins van estar molt desencertats en els triples, tot i llançar la majoria força sols davant la defensa en zona que va ordenar Pepu Hernández per evitar que els seus homes es carreguessin de faltes. Al final van maquillar l'estadística des dels 6,75 metres (duien 4/17 i van acabar amb 8/21).

El matx havia començat de manera preocupant per als interessos de la Penya, perdent moltes pilotes (8 en el primer quart), sense balanç defensiu i amb la Penya precipitada en atac (14-6). Però si alguna cosa és clara és que el cinc de la Penya –Robinson, Pere, Hosley, Trias i McDonald– és millor que el del Menorca –Ciorciari, Limonad, Victor, Otegi i Radenovic–. I ho van demostrar a la pista. Canvis defensius constants de Pepu amb la zona però acoblant-se en diferents situacions, d'altres defenses individuals i això no ho va saber llegir bé el Menorca, que després del 21-22 va quedar clavat. Però ho va fer d'una manera tan bèstia que primer al descans l'avantatge ja era de 10 punts (28-38) i després de la represa es va disparar fins als 24 punts (48-68) amb un Jelinek espectacular. Quedaven molts minuts, però ja no hi havia partit.