Fa set­ma­nes que el Vila-seca ha llançat la tova­llola en la seva lluita per bus­car la sal­vació a lliga EBA. Amb un 1-20 de balanç, el des­cens és només qüestió de poques set­ma­nes, i l'única fita que es pot mar­car a par­tir d'ara el club és la d'aca­bar amb la màxima dig­ni­tat pos­si­ble els nou par­tits que fal­ten.

No va ser el cas d'ahir. Els de Car­los Apa­ri­cio van sor­tir molt tous i ja van per­dre el fil del par­tit des del pri­mer moment. Era força eloqüent el 56-32 de mitja part, amb l'equip con­ce­dint el rebot i sense prou inten­si­tat per evi­tar les cis­te­lles fàcils o les sego­nes opci­ons d'un Cas­tell­bis­bal que vol fugir de la zona calenta. Després de la represa, res no va can­viar. Ni el Vila-seca hi va posar més ganes per poder, com a mínim, reta­llar diferències. La falta d'encert en el tri­ple (0/10) va ser una llosa més. Al final, un altre resul­tat escan­dalós encai­xat, amb els qua­tre períodes per­duts.

Sigui com sigui, el -42 d'ahir no és la pit­jor pallissa que els tar­ra­go­nins han rebut aquesta tem­po­rada. En la jor­nada 5, a la pista de l'Arenys, van per­dre de 52, amb un 103-51 de resul­tat. La mínima ano­tació va ser fa tot just qua­tre jor­na­des, a Mollet, en què també van per­dre de 42, com ahir (82-40).