BÀSQUET / EUROLLIGA
El Perfumerías Avenida, amb Domínguez, Xargay i Mondelo, brillant vencedor de l'Eurolliga
Va imposar-se en la final a l'Spartak rus, campió de les quatre últimes temporades
«El somni ja és real. És el màxim que es pot assolir pel que fa a clubs i ho hem fet després de jugar una gran Eurolliga i amb minuts brillants en la final. Hem treballat molt per arribar aquí i a partir d'ara, a continuar fent-ho i a gaudir»
A la segona ha estat la bona per al Perfumerías Avenida que dirigeix l'entrenador de l'Hospitalet de Llobregat Lucas Mondelo, primer tècnic català campió continental. Després que el 2009, a casa i contra el mateix rival d'ahir –campió de la competició ininterrompudament des del 2007– l'equip perdés la seva primera i fins ara única final d'Eurolliga (70-85), ahir a Ekaterinburg l'equip de Castella i Lleó va fer el més difícil: vèncer portant a terme el mateix bon joc que l'havia portat fins aquí.
I és que des del primer quart va manar l'equip de Salamanca. La base i capitana de l'equip Sílvia Domínguez –fa dos anys, en la final, no va anotar en 30 minuts (0/7)– va saber portar sempre el ritme que millor convenia a l'equip i, amb Alba Torrens –escollida MVP de la final a quatre– i Belinda Snell al seu costat, va comandar les operacions ofensives –7 punts cada una de les tres fins al descans (22-30). Després d'una tímida reacció de l'equip rus, una cistella de Domínguez va iniciar un 13-2 de parcial que –aquí, grans moments de les pivots de Mondelo–, després d'un triple de Torrens, va situar el 30-50 a 2:45 de la fi del tercer quart. Quedava un món i un campió sempre ho és, però l'equip va respondre a les escomeses de les de Chatman i a la pressió del moment, un fet demostrat amb l'11/11 de tirs lliures en els darrers 2:36 minuts. Hi haurà celebració, però no gaire: dijous comencen les semis de la lliga.
El 1992 i el 1993, campiones del país amb el Dorna
Sílvia Domínguez (Montgat) i Marta Xargay (Girona) són, 19 anys després, allà on van arribar l'any 1992 i 1993 amb el Dorna Godella Anna Junyer (Figueres), Rosa Castillo (Barcelona), Lluïsa Bisetti (Badalona), Teresa Almoguera (Barcelona) i Ana Belén Alvaro (Mollet del Vallès). Al 1992, a Bari (Itàlia), l'equip valencià va derrotar en la final al Dinamo de Kíev per 66-56 amb 11 punts de Junyer –en aquell equip hi havia també Bisetti, Castillo i Almoguera–. Un any més tard, en la final jugada a Llíria, el Dorna va vèncer en la final el Como italià per 58-66, amb 8 punts d'Álvaro i 5 de Junyer –no va jugar Bisetti per una lesió de lligaments–. Des d'aleshores, Noemí Jordana, Marina Ferragut i Laia Palau amb el Ros Casares i Mar Rovira amb el Perfumerías havien arribat a la final.