BÀSQUET / LEB OR
Un record per sempre
El Girona s'ha sobreposat a tots els imponderables per acabar firmant un curs memorable
El 0-3 en la semifinal del play-off contra el poderós Burgos ha estat l'únic cop aquest curs que el Girona ha enllaçat tres derrotes. Una dada ressenyable, que descriu la regularitat del trajecte dels de Ricard Casas que, des del principi, han transitat per la zona alta –només en 9 de les 34 jornades de fase regular ha residit fora del play-off–, lluny de la tensió neguitosa de les brases. I això que s'ha hagut de saltar un obstacle rere l'altre constantment. L'epíleg no només ha portat uns resultats inesperadament bons –quarts a fase regular i fer fora el Canàries en les sèries d'ascens–, sinó que també ha recuperat la il·lusió i la trempera en l'aficionat gironí, com en els anys de bonança en l'ACB. D'aquí els 2.700 espectadors de l'últim partit quan, en el curs, les xifres d'afluència es movien en el miler.
La caixa mana.
El pensament pessimista va diluir-se ben aviat veient la resposta col·lectiva a l'absència de dos titulars. Els que es van quedar van trobar aviat el seu lloc i, amb l'aportació secundària de peces del segon equip, les coses no van tardar a funcionar. Ja no hi havia un referent definit –ho era abans Navarro–, sinó que hi havia un joc més coral. Això sí, la vocació de mossegar al darrere i buscar el contraatac era més accentuada que abans. Els fruits no van tardar a recollir-se amb resultats. I les victòries van portar un grau de confiança tan gran que es van arribar a lligar fins a vuit triomfs, sis de fase regular i els dos primers de play-off. Tota la fermesa traspuada es resumia en un registre demencial a Fontajau, on va encadenar 12 triomfs, des del desembre de l'any passat fins al 18 de maig, el dia de l'eliminació i el punt final a un curs que estarà sempre en el record. Ara la directiva té el repte d'igualar la solvència mostrada al parquet. Ha de quadrar el pressupost –la desviació és d'uns 400.000 euros i sembla impossible evitar l'execució de l'aval– i ha d'intentar donar el màxim de continuïtat a una plantilla única.
