La preparació
Fer-la molt grossa, entre cella i cella
Europeu 2011. Lituània i Sèrbia encapçalen la llista de candidats amb nivell per poder fer ombra a Espanya
La lògica, al cap de 19 dies, pot saltar pels aires. I sempre hi ha seleccions preparades per aprofitar qualsevol escletxa per tastar una estona de cel. Ho va fer Rússia el 2007, per exemple, en guanyar un europeu que, a priori, tenia un campió inqüestionable. Com llavors, l'Espanya de Pau Gasol és l'única favorita. Retindrà l'or assolit a Polònia fa dos estius si explota el seu potencial. Si no ho fa, sempre hi ha algú que espera.
Bogeria lituana
Ni les baixes (Siskauskas, Maciulis i Kleiza) ni la història –cap amfitrió ha guanyat l'europeu des que ho va fer Alemanya el 1993– han mitigat la devoció del país per a la seva selecció. Les entrades estan esgotades i l'afició està a punt per arribar on els de Kemzura no puguin arribar. L'inesperat bronze en el mundial passat i el fenomen Valanciunas són aire fresc per a un grup que ja està bregat en mil batalles.
A Sèrbia, subcampiona fa dos anys, simplement hi ha hagut matisos a un bloc que té els automatismes ja teixits i creença en el que fa. Tant, que ni el fet que alguns hagin fluixejat el curs passat (Tepic, Macvan, Bjelica o Perovic) ha alterat els plans d'Ivkovic. També hi ha una línia de continuïtat a la selecció turca. Plata durant el darrer mundial, té un equip temible, tot i alguna baixa a la zona. La incògnita serà a la banqueta, sense el mestratge tàctic de Bogdan Tanjevic. L'assistent, Ohrun Ene, té el repte de no alterar un model que s'ha vist guanyador. Per això, Tanjevic el tutela com a coordinador tècnic.
Cap d'aquestes tres seleccions, però, ha fet resultats per llançar coets en la preparació. La que arriba a territori bàltic amb el millor full de serveis previ és França, la perenne decepció. Des del bronze del 2005, tot han estat fiascos en un dels equips amb més peces de l'NBA –cinc, una menys que Espanya (6), el que més– i capacitat atlètica. Només ha perdut un partit, en què va ser anorreat per la selecció espanyola. També ha rendit a un alt nivell Grècia, si bé no s'ha vist les cares contra els grans aspirants al podi. A més, arriba masegada, orfe de referents dels últims campionats. No serà fàcil l'estrena d'Ilias Zouros a la banqueta, tot i que la saba jove i un calendari propici el poden ajudar a créixer poc a poc, durant la competició.
Eslovènia i Rússia són rivals gens menyspreables. Tenen dos gats vells de tècnics –Maljkovic i Blatt, respectivament–, que han inculcat l'agressivitat defensiva per incomodar el rival. El punt fràgil, sobretot en els balcànics, és una discontinuïtat que sempre li ha impedit fer el salt de qualitat.
