Aprofito l'avinentesa per saludar els aficionats del bàsquet de Girona, de Lleida i de Catalunya en general. A Lituània, tot està a punt per iniciar la competició. Particularment, hem pogut portar amb lògica i rigor la idea de preparació que teníem al cap i estem allà on volíem quan vam començar a treballar fa un mes. La veritat és que el grup, tant de tècnics com de jugadors que m'he trobat, és sòlid. Té una experiència competitiva alta i una capacitat de responsabilitat ben establerta i acceptada. Per això hi ha la consciència clara de quin és el nostre objectiu, el més ambició possible, així com la pauta que cal per arribar-hi. I és que la base de qualsevol col·lectiu, sigui quin sigui el seu nivell de talent, és tenir disposició a l'esforç i regularitat mental. I, a la selecció espanyola, hi és sobradament.

Per molt que es parli de lesionats o de baixes d'alguns jugadors de l'NBA, l'europeu és llarg i dur. Són molts partits en pocs dies, amb rivals de molta qualitat i poc marge de recuperació. Avui juguem contra Polònia i després vénen Portugal i Gran Bretanya. Hem d'estar molt alerta en aquests primers partits, veure com canalitzem la nostra condició de favorits en l'arrencada de la competició i amb equips teòricament inferiors. A més, són seleccions amb una solidesa defensiva mitjana, però amb capacitat per entrar en ratxes anotadores perilloses si no estem intensos al darrere. És imprescindible, doncs, pensar en el partit a partit, és la seqüència de sempre.

Lituània és un dels grans favorits pel fet de jugar a casa i per la seva clàssica mentalitat. Tenen un procés de treball molt ben definit en els seus aspectes tàctics, on dominen molt bé el joc de pick and roll i amb interiors amb capacitat per obrir-se i desequilibrar. També posaria a la llista Turquia perquè, malgrat haver fet una preparació irregular, el talent de les seves individualitats el pot portar a cotes molt altes. Sigui com sigui, l'equip està preparat per afrontar el repte, sempre partint de la base que també creixerà dia a dia arran del seu curs competitiu. Hem de ser conscients que hi ha aspectes del joc que segurament millorarem a mesura que l'exigència creixi. Tot plegat ens ha de portar a un punt més alt del que tenim ara, necessari si el que volem és aspirar al màxim.

Espero que gaudiu del bon bàsquet aquests dies. Una salutació a tothom.

(*) Ricard Casas és un dels tècnics assistents

de la selecció espanyola