El mur blaugrana

La con­dició de favo­rit del Barça Regal per acon­se­guir un títol que, a sobre, es juga a casa, prové d'una història recent que l'ha con­ver­tit en el dic­ta­dor abso­lut de les com­pe­ti­ci­ons ACB des que Xavi Pas­cual governa la nau blau­grana amb fer­mesa. Amb el tècnic de Gavà, només s'ha esca­pat un títol de lliga i un de copa, la resta, al sac. El tre­ball a la pista, però sobre­tot a l'hora de con­fec­ci­o­nar una plan­ti­lla de garan­ties durant l'estiu, és una de les prin­ci­pals armes del Barça que enguany dis­posa d'un con­junt que, una altra vegada, sem­bla indes­truc­ti­ble.

La prin­ci­pal vir­tut de l'equip blau­grana és la capa­ci­tat de tre­ball. Tot i no haver fet grans par­tits en atac durant gran part de la pri­mera mei­tat de la tem­po­rada, sense ser aquell equip de fa dos cur­sos que enllu­er­nava tot­hom per l'espec­ta­cle que ofe­ria, el Barça és més com­pacte que mai. “La nos­tra defensa ha estat gai­rebé per­fecta”, va repe­tir més d'un cop Xavi Pas­cual després de par­tits en què els rivals amb prou fei­nes arri­ba­ven o supera­ven els 60 punts. El fit­xatge d'un home com Eid­son, a qui se li pot dema­nar gai­rebé de tot, va apor­tar més agres­si­vi­tat i caràcter a un grup ple de potència física –rea­pa­rició de Mickeal– i capa­ci­tat atlètica –Vázquez o Ndong en la inti­mi­dació–. Amb tot, la marxa de Ricky i l'arri­bada de Huer­tas han pro­vo­cat que l'ale­gria en el joc ofen­siu hagi revis­co­lat després de la gris tem­po­rada del juga­dor del Mas­nou la cam­pa­nya pas­sada. Però el fac­tor dife­ren­cial, allò que fa que el Barça esban­deixi els par­tits quan pit­jor estan les coses, es con­cen­tra en dos homes, dos genis del bàsquet: Era­zem Lor­bek i Juan Car­los Navarro. El pivot eslovè, home de poques parau­les, no ha per­dut cap par­tit en la copa. “Arri­bem en un bon moment. Hem gua­nyat els últims par­tits i ara estem pre­pa­rats, ens fa molta il·lusió”, explica.

Lor­bek que, any que passa, any que juga millor gràcies a un canell d'or i un joc de peus d'esquena al cèrcol superb, no es refia, però, del rival de quarts: “La copa és difícil i l'Ala­cant és un rival com­pli­cat que ha der­ro­tat molts bons equips durant la tem­po­rada i caldrà anar amb molt de compte”, adver­teix. El fac­tor pista –mal­grat que el tor­neig es juga al Sant Jordi i no al Palau– és un ele­ment moti­vant per a l'eslovè: “La copa no es juga cada any a Bar­ce­lona i això fa que esti­guem, si és pos­si­ble, encara més moti­vats. L'equip té mol­tes ganes de jugar i gua­nyar.”

Però, la gran notícia per al bar­ce­lo­nisme és el retorn de Navarro. Absent durant gai­rebé dos mesos per una lesió a la fàscia del peu esquerre, l'equip va notar molt nega­ti­va­ment la seva absència perquè va per­dre talent i impro­vi­sació. Ell, que havia cer­ti­fi­cat una tem­po­rada de lli­bre, amb l'MVP en l'euro­peu de Lituània inclòs i que abans-d'ahir va ser nome­nat millor juga­dor del con­ti­nent només dar­rere de Nowitzki. Ara, però, recu­pera la seva millor versió i això farà que tot­hom tre­moli tot just veure'l al davant. “Estic molt millor. He pas­sat dos mesos com­pli­cats, però ara quan jugo ja no penso tant en el peu”, diu. El capità, que superarà Rafa Jofresa (29 par­tits) en matxs de copa si el Barça arriba a semi­fi­nals, vol des­ta­car la peri­llo­si­tat del pri­mer par­tit. “El Lucen­tum és un equip que no té res a per­dre i molt a gua­nyar. El pri­mer matx sem­pre és el més perillós, perquè és quan debu­tes en la com­pe­tició i et pots endur una sor­presa.” Amb tot, si Navarro i Lor­bek juguen al nivell habi­tual, no hi haurà marge de sor­presa ni per al Lucen­tum ni per a ningú que es posi al davant de la màquina blau­grana.