L'immens escenari que suposa que Barcelona sigui la seu d'una competició com la copa dóna encara més prestigi a un torneig que manté intacte la seva esplendor i el seu interès, tot el contrari que la lliga ACB, que, per les audiències televisives que registra –el cas català seria un oasi–, sembla que cada cop crea menys expectació entre els espectadors i que s'arracona davant l'imparable allau del futbol centrat en un duel maniqueu entre el Barça de Guardiola i el Real Madrid de Mourinho. La magnitud de la Ciutat Comtal, però, fa que la presència de l'esdeveniment sigui minsa al carrer i quedi diluïda entre els quilòmetres de ciment de la capital catalana, fins i tot en els accessos a l'anella olímpica, on potser caldria una mica més d'informació i vistositat sobre el quatre dies de glòria del bàsquet estatal.

L'esforç de l'organització, però, és encomiable. La Zona Basket a l'Arc del Triomf és la més gran de totes les que s'han muntat ara (3.000 metres quadrats de cistelles, jocs relacionats amb el bàsquet i fins i tot recreacions virtuals amb els germans Gasol de protagonistes), però la presència de públic no va ser massiva, segurament, perquè es tractava del primer dia i perquè era feiner. “La voluntat de Barcelona d'allotjar una competició així vol dir que la ciutat està bolcada amb el bàsquet. Ara només espero que hi passi molta gent, que és l'únic que falta”, va director general de l'ACB Albert Agustí. La presència d'Epi, Norris, Manolo Flores i Santi Abad, entre d'altres, van posar el to nostàlgic a un acte que s'emmarca en una competició que fa 26 anys que no es veu a la ciutat.

A la falta de caliu al carrer, s'hi contraposa el que es viu dins el Palau Sant Jordi. En una instal·lació perfecta per acollir aquest tipus d'esdeveniments, el color i el bon ambient a les grades fan que hom es trobi davant d'un torneig especial, com si es tractés d'un europeu o d'un mundial. Com si cada partit fos una final. En el primer matx de quarts, en el derbi basc, hi havia molt més de tres quarts d'entrada i quin goig que feien les aficions celebrant cada cistella i festejant les accions dels seus equips. Una calidesa que contrasta, però, amb la fredor d'alguns convidats VIP, que sembla que els interessa més fer-se veure i presumir de ser en una cita tan important que la competició en si mateixa. Amb tot, l'esport que és allò que mou tota aquesta maquinària, està per sobre de tot això. La copa, atesa l'experiència dins del Sant Jordi continua molt viva, i ahir tan sols va començar a escalfar motors.